La cita d’avui ha estat amb la mort. Com que s’acosta el dia de Tots Sants i la setmana vinent no tindrem sessió de “Fantastida”, hem preparat una sessió per parlar d’aquest personatge que forma part de la vida.
Ha estat una tertúlia a la llum d’unes espelmes i amb una gran dalla que ocupava el centre de la reunió per parlar d ‘un tema tant transcendental.
Per començar hem situat la mort al nostre mapa de Fantàstida, en aquella línia que limita el nostre mon fantàstic i on es barregen a vegades, fantasia i realitat. Després comencem a resoldre preguntes…
Tots ens hem de morir, la mort forma part de la vida…. és com la llegenda de la Balanguera… D’un núvol anem estirant el fil que representa el que ja hem viscut fins que es trenca i ens morim.
Per què morim? . Al voltant d’ aquesta pregunta del llibre Què és la vida? de l’autor Brenifier, Oscar. Hem fet unes quantes reflexions.
Que hi ha després de la mort?
Una de les dames, que encara no ha estat nomenada, ha respost clarament dient que :
– No ho sabem , ningú ha tornat per explicar-ho.
Morim per anar al Paradís?
I la Dama de l’àliga de la cua esmussada ens ha dit:
– I sinó hi ha Paradís?
Realment, han d’anar els morts algun lloc?
La mort és una realitat misteriosa…
El relat . ” El metge carboner”. (1a part)
El nostre narrador avui ens ha endinsat en el relat d’un pobre carboner que es passava el dia a dalt de la muntanya carregant sacs de carbó per tal que no hi faltés l’escalfor a les cases durant el llarg període de l’hivern.
Un dia al tornar a casa la seva dona , després de fer-lo rentar i arreglar-se, li anuncia que tindran un fill. El carboner davant del que considera un injust futur per el seu fill decideix buscar-li un padrí que li pugui oferir una vida millor que la que te ell, però sobretot ha de ser just.
Així doncs, el carboner a dalt de la muntanya es va entrevistar amb Sant Pere, amb Deu i amb el Dimoni però cap d’ells reunia les condicions necessàries per tal d’oferir un futur que fos prou just per el seu fill. Fins que un dia va aparèixer la Mort…
Perquè li va semblar al carboner que la mort era prou justa?
Dames, cavallers….esperem les vostres respostes i si us ve de gust expliqueu vosaltres com acaba la història del metge carboner….
El Club de Fantàstida 