Diari Fantàstida 17.01.2013

Avui  la tertúlia  ha començat posant el Món a l’inrevés . Els membres del club, molt animats han fet tot un seguit de propostes :

-Les pilotes juguen amb els homes,

-Les balenes van pel carrer i les formigues trepitgen les balenes,

-Els homes estan quiets i les pedres caminen,

-Les màquines juguen amb els nens i…

-…ELS LLIBRES ENS LLEGEIXEN A NOSALTRES! 

I a la Terra de Xauxa què passa?

El nostre narrador ens ha parlat d’aquesta terra meravellosa on tot el què passa es bo i divertit…

“La terra de Xauxa”

     Antoni Bori  i Fontestà, (1862-1912: Lo trobador català, 1892)

Xauxa és el país més gran

i bonic per excel·lència;

allà es neda en l’opulència

 i de pobres no n’hi ha.

 

Allà no mana ningú

 i tothom  creu i va recte,

perquè s’acata i respecta

el pensar de cada u.

 

Així tots viuen tranquils

en la més dolça harmonia,

sense crims, ni policies,

ni plets, ni guerres civils…

 I així, continuen la resta d’un total de  14 estrofes que formen aquesta cançó que ha deixat encisats als  nostres membres fantàstics.

Què podria passar a la vostra terra de Xauxa?

Els nostres cavallers i dames de Fantàstida ens han dit això:

Només hauríem  d’anar a l’escola per recollir  les notes i tot serien excel·lents!

– El menjar apareixeria  de cop i volta, només picant una mica de mans, sense gaire esforç…

-Els volcans expulsarien  gelats de diferents sabors.

– Quan caiguessin les fulles dels arbres es convertirien en diners..

xauxa

Us agradaria viure en un país com aquest?

Diari de Fantàstida 10.01.2013

Diari Fantàstida 10.01.2013

Els membres del club de Fantàstida tornen de vacances de Nadal carregats d’energies i amb molta feina feta.

La Dama de Cupido ens explica que s’ho ha passat molt bé llegint una de  les aventures de la  Junie  B. Jones i el monstre a sota el llit “, text de Barbara Park i les il·lustracions de Denise Brunkus.

La Dama del Drac de la cua esmussada també ha aprofitat per llegir molt  aquestes vacances i ens parla de la història d’un nen que sempre està malat i de com el seu avi el porta a veure el món i li fa canviar la seva actitud davant la vida.

Sembla una lectura interessant, es tracta d’  En Maurici serrell suat de l’autora Maite Carranza , il·lustrat per Gemma Sales. I també ha llegit una altra  aventura de la “Junie B. Jones ,text de Barbara Park i les il·lustracions de Denise Brunkus. aquesta noia te molt èxit! Serà perquè tothom li pren el pèl?

I parlant de prendre el pèl.. parlem dels Sants Innocents?

Aquests dies  els membres del club també han estat enfeinats preparant les llufes, posant coixins que fan sorolls sospitosos als germans petits, dient que s’acaba el món…Tot i que això darrer per sort no ha acabat passant.

El que sí ens ha assegurat avui el nostre narrador és que les persones que de tota la vida han estat més mentideres són els pastors… Perquè quan de  terres llunyanes arribaven històries d’altres mons, els pastors feien la seva versió. Els elefants es barallaven amb els dracs… existien els “peus grossos” i “l’anfisbena” una serp amb doble cap molt esmunyedissa.

anfisbena johannes faber

També es van inventar “l’ Unicorn” un animal molt salvatge que travessava als caçadors amb la seva banya, però com que tenia un cor tendre i li agradaven les noies bones i maques, els caçadors els atreien portant-los noies i quan ajupien el cap per saludar- les, llavors els mataven…i

“Qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure”

                                             “De terres llunyanes grosses mentides”

Així doncs, per finalitzar la tertúlia d’avui deixem el nostre món de Fantàstida obert a històries de terres llunyanes parlant de les aventures de Gulliver : viatge a Lil·liput / Jonathan Swift .

Gulliver se salva miraculosament d’un naufragi i, cansat, s’adorm profundament tan bon punt arriba a la costa d’una terra desconeguda. Quan es desperta…

Dames, cavallers ens anem a Lil.liput a veure que hi trobem?


 

 

 

 

Nadal 2012 elclubdefantàstida

Avui ha estat un dia especial per al noste narrador. Els membres de Fantàstida li han preparat una sorpresa i han estat ells els qui han portat la veu a la sessió.

Per començar tots han participat en un recital de poesia que, de manera individual i de vegades col.lectiva, ha omplert d’emoció i festivitat la sessió d’aquesta tarda.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entre els poemes hi havia:

  • de l’autor  Josep Carner “La Guineu” i “l’Alosa” del llibre “Bestiari” Barcelona : Barcanova, DL 2007.

Després de la gresca, els Cavallers i les Dames de Fantàstida li han lliurat a en Josep Partegàs una bonica felicitació de Nadal amb format llibret amb una dedicatòria i un dibuix que  han estat preparant aquest darrers dies a la biblioteca.

Tot i que semblava que avui no hi hauria temps pel relat, el nostre narrador també ha volgut fer el seu regal : “La llegenda de la Rosa de Nadal” de l’ autora  Selma Lagerlöf   (Barcelona : La Magrana, 1994).

L’abat Hans està segur de tenir el millor jardí de les terres d’ Escània. Però hi ha qui ho posa en dubte: la dona del bandoler. Assegura que cada nit de Nadal el bosc de  Göinge es converteix en un ver paradís. L’abat, gelós del seu jardí, vol comprovar-ho. Així comença aquesta bonica llegenda de Nadal…

Diari de Fantàstida 13.12.2012

Comencem el desembre després d’un llarg pont parlant del “Hobbit”. El Cavaller del Drac de Tres Caps ens ha portat una edició molt antiga del llibre que hi ha a casa seva.

Després de satisfer la curiositat d’aquest llibre antic parlem de les diferencies que hi ha entre hobbits, nans i elfs, aquests enigmàtics  personatges que s’assemblen però que en realitat són ben diferents.
Els nans per exemple són tots molt barbuts i s’agafen la barba amb el cinturó; els hobbits són parents de les fades i amants de les aventures.                                                                                                                                                                                                                                                                                        Parlem de personatges, vosaltres teniu algun personatge inventat?
El Cavaller de l’Àliga bicèfala ens parla del seu un personatge inventat i aprofita per introduir el tema d’avui:

“històries de sang i fetge”  

Ah! Gerard Gerardet que et vas voler menjar el fetge d’un mort i  se’t va girar la sort….

Però el relat que ha estat ben esgarrifós ens l’explica’t el nostre narrador.Castell de Caldes de Malavella

“La Baronessa del Castell de Caldes de Malavella”.

En aquest castell vivia una baronessa molt cruel que s’enriquia a costa del poble, no estava casada i no va tenir cap fill. Només volia manar i no morir-se mai. Per tal d’aconseguir aquest objectiu va pactar amb el gran banyut que es menjaria el cor d’un nen menor d’onze anys, dos cops l’any. Però qui seria el seu botxí? Doncs, al seu servei hi tenia un xicot que es deia Maurici al qual feia convertir en un  llop amb un beuratge amagat dins la copa de vi. Durant molts anys en Maurici va portar el cor d’un nen a la baronessa sense adonar-se, fins que un dia no va beure el vi…

Mentrestant, al poble la gent que tenia molta por de perdre els seus fills van idear un pla per tal que els nens que desapareguessin fossin els d’ un altre poble. Així que, un home vestit de pallasso s’encarregava d’embadocar els nens d’altres pobles i deixar-los abandonats al bosc.

Fins que tot plegat una nit, al bosc, tot es va capgirar i va ser el mateix Maurici qui amb el malefici va acabar…

Què és el que fa més terror?

 Menjar-se el cor d’un nen…

Ser en Maurici

        Ser un pallasso que abandona nens al bosc…

I vosaltres que en penseu?

I sabeu perquè el poble es diu Caldes de Malavella?