Diari de Fantàstida 28.02.2013

roald

Avui, d’acord amb el que  es  va proposar  la setmana passada el protagonista de la tertulia  és en Roald Dahl.(1916-1990).

El narrador ha iniciat la sessió llegint uns entretinguts relats d’aquest autor, en concret “Cuentos en verso para niños perversos”.

Ens hem fet un bon fart de riure escoltant les versions en vers de contes tradicionals com “Els tres porquets”, “La Caputxeta Vermella”, la “Blancaneus”, etc…  I cal també fer menció de les extrordinàries il.lustracions del dibuixant, Quentin Blake que acompanyen els divertits relats. Aquí tenim una petita mostra:

lecturas-11-BlakeLobo

Blancanieves y los siete enanos

Cuando murió la madre de Blanquita dijo su padre, el Rey: <<Esto me irrita.¡Qué cosa tan pesada y tan latosa.

Ahora tendré que dar con otra  esposa…>> –es, por lo visto, un lío del demonio para un Rey componer sumatrimonio–.

Mandó anunciar en todos los periódicos: <<Se necesita Reina>>y, muy metódico, recortó las respuestasque en seguida llegaron a millones…

<<La elegida ah de mostrar con pruebas convincentes que eclipsa a cualquier otra pretendiente>>.

Por fin fue preferida a las demás la señorita Obdulia Carrasclás, que trajo unartefacto extraordinario comprado ablancanieves

algún exótico anticuario: era un ESPEJO MAGICO PARLANTE con marco de latón, limpio y brillante, que contestaba a

quien le plateara cualquier cuestión la verdad más clara. Así, por ejemplo, alguien quería saber qué iba cenar en ese día,

el chisme le decia sin  tardar: <<Lentejas o te quedas sin cenar>>. El caso es que la Reina, que cenar>>. El caso es que la

Reina, que Dios guarde, le preguntaba al trasto cada tarde: <<Dime Espejito, cuéntame  una cosa: de todas, ¿no soy yo la más

   hermosa?>>. Y el cachivache siempre:      

<<Mi Señora, vos sois la más hermosa,  encantadora y bella de este reino. No

                                                                               hay rival a quien no hayáis comido la  moral>>.01-CaperucitaLobo1

                  El temps de la sessió ens ha passat volant, animats amb aquestes  lectures, no obstant, el nostre narrador no ens ha volgut deixar amb les ganes d’escoltar la segona part de la llegenda de “Medusa”

Mentre Medusa estava embarassada de Posidó, va ser decapitada per l’heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Aquest va ser enviat –amb aquest objectiu– pel rei de Sèrifos, Polidectes, el qual desitjava la seva mort; per tant, li va ordenar aquesta missió esperant que fracassés. Però Hermes i Atena el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.

 Va aconseguir tallar-li el cap i, de la sang del coll tallat que va caure al terra va brollar la seva descendència: en sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor. Per precaució, Perseu va ficar el cap dins del sac, i va tornar a Sèrifos. Allà va matar Polidectes per haver-li desitjat la mort; li va ensenyar el cap de Medusa i aquest es convertí en pedra. També va usar el cap de Medusa per rescatar Andròmeda i, en algunes versions, petrificar el tità Atlas.

Perseu va regalar el cap de la Gorgona a la deessa Atenea, que el portà al seu escut com a arma, ja que continuava conservant els seus terribles efectes. D’altra banda, la sang de Medusa va ser recollida per Atena i entregada a Asclepi, ja que tenia el poder de ressuscitar als morts.

perseo-y-algol

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s