Diari de Fantàstida abril 2014

Els membres de Fantàstida aquest mes han “treballat”  els contes “gamberrus”. La història de “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap” ha estat la gran protagonista. També hem parlat d’altres contes com “L’ovelleta que va venir a sopar” i “La Reina Gisela”. Hem parlat les il·lustracions que apareixen en aquests contes, com els dibuixos ens fan entendre tot el que els passa als personatges i ens transmeten les seves emocions. Ha estat molt enriquidor tot plegat.

Els relats amb que aquest mes ens ha amenitzat les tertúlies el nostre narrador  han estat  ben divertits. Aventures que a més a més de fantàstiques ens han mostrat uns personatges esbojarrats, entremaliats inclús beneits, que finalment s’ en surten dels embolics.

“Les aventures d’ en Tomasot”

“Els ous d’euga”

“L’ aprenent de lladre”

fantastida 03.04.2014 006 fantastida 03.04.2014 013 fantastida 03.04.2014 015                                                                                                                                                                                                                         3640

images

talpeta

Diari de fantàstida 26.03.2014

El dia de la celebració del tercer aniversari de la biblioteca de Sta. Eulàlia de Ronçana va tenir  com amfitrions als membres del club de Fantàstida.

Després de tot el més assajant, el treball del grup i del seu conductor va lluir d’ allò més en una festa molt propera i familiar.


assaig 13.03 012
assaig 13.03 011 assaig 13.03 010 assaig 13.03 007 assaig 13.03 013 assaig 13.03 006

La lectura dels contes inventats es va realitzar  dins d’un divertit argument teatral inventat per en Josep Partegàs que porta per títol ” El bibliotecari i el fantasma”.

A més a més el grup ha donat la benvinguda al públic cantant la cançó d’ en Jaume Sisa acompanyats a la guitarra per un ex-membre del club.

I, els dos contes que faltaven:

L’ ANIOL EL DESPISTAT

Vet aquí que fa molts anys hi havia un nen que estimava molt els seus companys de classe i per això tenia molts amics.

Però l’Aniol -perquè es deia Aniol- moltes vegades es descuidava els llibres d’escola a casa. Quin despistat! Només esperava l’hora de pati per jugar amb els seus amics, però també li agradava molt llegir; ell volia arribar a ser bibliotecari.

L’Aniol va viatjar, va aprendre moltes coses i es va fer gran. Quan va tornar al poble va trobar els seus amics; com que quan eren petits s’estimaven molt, van estar molt contents i van mirar d’ajudar-lo.

L’Ajuntament havia fet una biblioteca nova i estaven buscant un bibliotecari.

Els amics van ajudar l’Aniol a presentar-se per ser bibliotecari i a estudiar per fer la prova.

El resultat va ser que el van escollir a ell. L’Aniol, quan ho va saber, va estar tan content que es va posar a saltar com un boig.

Aquella biblioteca va ser molt famosa i hi anaven molts nens i nenes i gent de totes les edats perquè era molt bonica i l’Aniol va ser un bibliotecari feliç la resta de la seva vida.baixa (1)

“fi”

“AI, QUE FAIG TARD !”

En un poble molt lluny d’ aquí hi havia una noia molt maca que es deia Laura. La Laura moltes vegades arribava tard i les altres nenes la deixaven de banda i ningú volia jugar amb ella. La Laura era molt bona nena, però és clar, com que no tenia amigues, ningú no ho sabia.

En un poble molt lluny d’aquí hi havia una noia molt maca que es deia Laura. La Laura moltes vegades arribava tard i les altres nenes la deixaven de banda i ningú volia jugar amb ella. La Laura era molt bona nena, però és clar, com que no tenia amigues, ningú no ho sabia.

Una tarda estava jugant a parxís amb la seva mare i va pensar que li agradaria arribar sempre d’hora, sense cap retard; d’aquesta manera les coses li anirien molt més bé.

Aquell mateix vespre ja va anar a dormir més d’hora i es va posar el despertador amb una alarma. Cada dia ho va fer igual, i li va anar molt bé. Però un dia es van acabar les piles i el despertador no va sonar.

Quan es va despertar va veure que només faltava un quart d’hora per les nou i es va llevar desesperada. Es va posar les sabates d’una revolada i la jaqueta a sobre el pijama. Amb les presses portava la jaqueta del revés, però no es va aturar pas a girar-la, se’n va anar corrents cap a l’escola.

Va arribar just a l’hora. Va entrar a la classe amb la jaqueta posada i ningú no es va adonar que anava en pijama.

CONILL

“fi”

Diari de Fantàstida 06.03.2014

El més de març comença molt atrefegat, els membres de fantàstida preparen la posada en escena dels contes que s’han inventat.

Per començar ha calgut un fil conductor que enllaçi els seus relats com a les històries de les mil i una nits. Els contes els llegiran a la festa del tercer aniversari de la biblioteca que es cel.lebrara el 26 d’aquest mes de març.

Finalment el nostre narrador ha preparat una divertida trama ambientada en una biblioteca que fara de lligam dels cinc contes.

I per no perdre el fil, avui ens ha explicat el conte d’  “Ali Baba i els 40 lladres”.

Avui dos contes més:

“EL GOS FAMÓS”

Vet aquí que una vegada hi havia un gosset mansoi que es deia Bus; era molt manyac i juganer, li agradava córrer i també dormir amb el seu elefant de peluix.

El Bus estava molt content quan anava al parc, perquè allà hi trobava la Paula, una nena molt eixerida que l’estimava molt; sempre li feia moixaines i petons.

El que més li agradava era córrer amb la Paula: El Bus corre i la Paula el persegueix. Quin joc més divertit!

Un dia, a una dona que sortia de comprar li va caure el portamonedes i se li va obrir. En Bus va veure els diners i li van agradar molt; els volia agafar, però aquella dona ja els havia recollit. Des d’aquell dia a en Bus li agradaven els diners i volia tenir-ne molts.

Un dia d’estiu la Paula i en Bus van anar a la platja i en Bus va ensumar i va sentir olor de diners…

En Bus es va llençar al mar i la Paula el va seguir. A sota l’aigua hi havia un vaixell enfonsat, s’hi van acostar i van veure un tauró, un pop i una anguila que havien envaït el vaixell. Però a en Bus i a la Paula ja no els quedava aire i havien de respirar.

Van pujar, i la Paula va anar a buscar un arpó. Es van enfonsar un altre cop i van anar cap al vaixell.

La Paula va matar el tauró, però el pop era tan, però tan, gran que no el podia matar amb

un arpó, i l’anguila tampoc, perquè quan l’hi clavés li passaria una descàrrega elèctrica. Van tornar altre cop cap a dalt, la Paula va anar a buscar una pistola submarina, es van capbussar altra vegada i va poder matar l’anguila, però per al pop no li servia. Va haver de tornar a sortir i va agafar un ganivet gros com una espasa.

Es van tornar a submergir i li va clavar l’espasa al pop. Mentre la Paula matava tots els animals submarins, el Bus ja havia trobat un cofre del tresor.

Entre tots dos el van treure i a dins hi van trobar 999.999€ (Només en faltava un que l’havia agafat jo!).

Des d’aquell dia el Bus va poder viure com ell volia, en una caseta nova de color blanc i blau plena de coixins i mantes de colors. Sempre portava un gorra de ratlles blanques i blaves i un collar de diamants perquè era un gos ric i famós.

gos famos

“fi”

“A LA CUINA”

Una vegada fa molt de temps hi havia un noi que es deia Joan, i que es portava molt bé amb els seus amics.

Moltes vegades anava a casa dels seus amics a estudiar i jugar a escacs, que li agradava molt, però el que volia de veritat era casar-se i tenir una dona.

Quan ja era més gran va trobar un a noia que li agradava molt, van ser amics i més amics…

Un dia la noia (que no sabem com es deia) va convidar en Joan a sopar. Li va fer un arròs a la cassola per llepar-se’n els dits, perquè era molt bona cuinera.

Ho van celebrar i el vi els va pujar al cap. En Joan no podia pas tornar a casa seva.

Al final en Joan es va casar amb la cuinera, van posar un restaurant que es deia “Alfil, Dama i Rei” i van ser molt famosos.a la cuina

 

“fi”

Diari de Fantàstida 27.02.2014

Durant aquest mes de febrer els membres de fantàstida han viatjat a traves dels “Contes de les mil i una nits”.

El relat  de la princesa Sherezade ens ha commogut per com la noia es va aconseguir lliurar-se de la comdemna del Rei que s’adormia cada dia escoltant els seus relats i així que com que no acabava d’escoltar el relat de la princesa, no podia decretar la seva execució.

El format dels contes de les mil i una nits ha agradat molt als nens i els servirà per dornar forma al conjunt dels  contes que estan preparant.

A cadascuna de les sessions s’han anat treballant  les diferentes parts dels seus  relats. La il.lusió, que és alló que volem a més a més del que ja tenim ha estat el punt de partida. Després han creat els seus personatges, per continuar han  decidit treballar un final i per últim desenvolupar la trama.

El resultat ha quedat plasmat en  sis contes:

“LA CASA DEL TERROR” per la dama de l’Àliga

 En un país llunyà hi vivia en Sergi, un nen que semblava una mica antipàtic, però en el fons era un bon nen amb molta imaginació.

Moltes vegades convidava els seus amics a passar una estoneta a casa seva, però encara volia fer una cosa millor: volia fer una festa de pijames i que es quedessin tots a dormir.

Primer va haver de convèncer la seva mare per fer la festa de pijames.

Van arribar tots els seus amics i al cap d’una estona, en un moment inesperat, un dels seus amics volia encendre un llum i per comptes d’això es van apagar tots els llums de la casa.

En aquell moment que tots estaven espantats, algú va trucar fort a la porta!

Després de l’esglai van començar a dir que havia estat en Sergi que els volia fer una broma, però en Sergi sabia que no havia estat ell. Ho va dir al seu pare, i el seu pare va anar a veure si hi havia alguna persona per fora, però no hi havia ningú.

En Sergi entrava en una habitació per anar a buscar una llanterna i llavors va aparèixer… un fantasma horrible!

Només l’havia vist en Sergi, però amb el crit que va fer van venir tots els seus amics. Ell els ho va explicar, però els seus amics no s’ho van creure, es van enfadar i se’n van anar cadascú a casa seva.

En Sergi es va quedar sol i ben espantat pel que havia passat aquella nit a casa seva.casa terror“fi”

“EL LLEÓ CAÇADOR”

Vet aquí que una vegada en una selva hi vivia un lleó molt valent i alegre. Li agradava jugar amb els altres lleons i era el més fort i el més ferotge.

Un dia ajudava un altre lleó (més vell) a caçar un nyu, i va pensar que a ell li hauria agradat molt més caçar una zebra ell tot sol, encara que fos més difícil. Va decidir que ho havia d’intentar.

Es va entrenar de valent durant una setmana o dues, però mentrestant va arribar l’hivern i totes les zebres van marxar cap a la sabana. Només es va quedar una zebra molt grossa que feia molt de mal als lleons que s’hi acostaven.

El lleó caçador va decidir desafiar-la. Va ser una baralla molt forta que va durar gairebé dos dies, i al final va guanyar.

Com que havia estat tan fort i valent, el van escollir com a rei de la selva, i va ser molt feliç.

lleo caçador“fi”