Diari de Fantàstida 06.03.2014

El més de març comença molt atrefegat, els membres de fantàstida preparen la posada en escena dels contes que s’han inventat.

Per començar ha calgut un fil conductor que enllaçi els seus relats com a les històries de les mil i una nits. Els contes els llegiran a la festa del tercer aniversari de la biblioteca que es cel.lebrara el 26 d’aquest mes de març.

Finalment el nostre narrador ha preparat una divertida trama ambientada en una biblioteca que fara de lligam dels cinc contes.

I per no perdre el fil, avui ens ha explicat el conte d’  “Ali Baba i els 40 lladres”.

Avui dos contes més:

“EL GOS FAMÓS”

Vet aquí que una vegada hi havia un gosset mansoi que es deia Bus; era molt manyac i juganer, li agradava córrer i també dormir amb el seu elefant de peluix.

El Bus estava molt content quan anava al parc, perquè allà hi trobava la Paula, una nena molt eixerida que l’estimava molt; sempre li feia moixaines i petons.

El que més li agradava era córrer amb la Paula: El Bus corre i la Paula el persegueix. Quin joc més divertit!

Un dia, a una dona que sortia de comprar li va caure el portamonedes i se li va obrir. En Bus va veure els diners i li van agradar molt; els volia agafar, però aquella dona ja els havia recollit. Des d’aquell dia a en Bus li agradaven els diners i volia tenir-ne molts.

Un dia d’estiu la Paula i en Bus van anar a la platja i en Bus va ensumar i va sentir olor de diners…

En Bus es va llençar al mar i la Paula el va seguir. A sota l’aigua hi havia un vaixell enfonsat, s’hi van acostar i van veure un tauró, un pop i una anguila que havien envaït el vaixell. Però a en Bus i a la Paula ja no els quedava aire i havien de respirar.

Van pujar, i la Paula va anar a buscar un arpó. Es van enfonsar un altre cop i van anar cap al vaixell.

La Paula va matar el tauró, però el pop era tan, però tan, gran que no el podia matar amb

un arpó, i l’anguila tampoc, perquè quan l’hi clavés li passaria una descàrrega elèctrica. Van tornar altre cop cap a dalt, la Paula va anar a buscar una pistola submarina, es van capbussar altra vegada i va poder matar l’anguila, però per al pop no li servia. Va haver de tornar a sortir i va agafar un ganivet gros com una espasa.

Es van tornar a submergir i li va clavar l’espasa al pop. Mentre la Paula matava tots els animals submarins, el Bus ja havia trobat un cofre del tresor.

Entre tots dos el van treure i a dins hi van trobar 999.999€ (Només en faltava un que l’havia agafat jo!).

Des d’aquell dia el Bus va poder viure com ell volia, en una caseta nova de color blanc i blau plena de coixins i mantes de colors. Sempre portava un gorra de ratlles blanques i blaves i un collar de diamants perquè era un gos ric i famós.

gos famos

“fi”

“A LA CUINA”

Una vegada fa molt de temps hi havia un noi que es deia Joan, i que es portava molt bé amb els seus amics.

Moltes vegades anava a casa dels seus amics a estudiar i jugar a escacs, que li agradava molt, però el que volia de veritat era casar-se i tenir una dona.

Quan ja era més gran va trobar un a noia que li agradava molt, van ser amics i més amics…

Un dia la noia (que no sabem com es deia) va convidar en Joan a sopar. Li va fer un arròs a la cassola per llepar-se’n els dits, perquè era molt bona cuinera.

Ho van celebrar i el vi els va pujar al cap. En Joan no podia pas tornar a casa seva.

Al final en Joan es va casar amb la cuinera, van posar un restaurant que es deia “Alfil, Dama i Rei” i van ser molt famosos.a la cuina

 

“fi”

Diari de Fantàstida 27.02.2014

Durant aquest mes de febrer els membres de fantàstida han viatjat a traves dels “Contes de les mil i una nits”.

El relat  de la princesa Sherezade ens ha commogut per com la noia es va aconseguir lliurar-se de la comdemna del Rei que s’adormia cada dia escoltant els seus relats i així que com que no acabava d’escoltar el relat de la princesa, no podia decretar la seva execució.

El format dels contes de les mil i una nits ha agradat molt als nens i els servirà per dornar forma al conjunt dels  contes que estan preparant.

A cadascuna de les sessions s’han anat treballant  les diferentes parts dels seus  relats. La il.lusió, que és alló que volem a més a més del que ja tenim ha estat el punt de partida. Després han creat els seus personatges, per continuar han  decidit treballar un final i per últim desenvolupar la trama.

El resultat ha quedat plasmat en  sis contes:

“LA CASA DEL TERROR” per la dama de l’Àliga

 En un país llunyà hi vivia en Sergi, un nen que semblava una mica antipàtic, però en el fons era un bon nen amb molta imaginació.

Moltes vegades convidava els seus amics a passar una estoneta a casa seva, però encara volia fer una cosa millor: volia fer una festa de pijames i que es quedessin tots a dormir.

Primer va haver de convèncer la seva mare per fer la festa de pijames.

Van arribar tots els seus amics i al cap d’una estona, en un moment inesperat, un dels seus amics volia encendre un llum i per comptes d’això es van apagar tots els llums de la casa.

En aquell moment que tots estaven espantats, algú va trucar fort a la porta!

Després de l’esglai van començar a dir que havia estat en Sergi que els volia fer una broma, però en Sergi sabia que no havia estat ell. Ho va dir al seu pare, i el seu pare va anar a veure si hi havia alguna persona per fora, però no hi havia ningú.

En Sergi entrava en una habitació per anar a buscar una llanterna i llavors va aparèixer… un fantasma horrible!

Només l’havia vist en Sergi, però amb el crit que va fer van venir tots els seus amics. Ell els ho va explicar, però els seus amics no s’ho van creure, es van enfadar i se’n van anar cadascú a casa seva.

En Sergi es va quedar sol i ben espantat pel que havia passat aquella nit a casa seva.casa terror“fi”

“EL LLEÓ CAÇADOR”

Vet aquí que una vegada en una selva hi vivia un lleó molt valent i alegre. Li agradava jugar amb els altres lleons i era el més fort i el més ferotge.

Un dia ajudava un altre lleó (més vell) a caçar un nyu, i va pensar que a ell li hauria agradat molt més caçar una zebra ell tot sol, encara que fos més difícil. Va decidir que ho havia d’intentar.

Es va entrenar de valent durant una setmana o dues, però mentrestant va arribar l’hivern i totes les zebres van marxar cap a la sabana. Només es va quedar una zebra molt grossa que feia molt de mal als lleons que s’hi acostaven.

El lleó caçador va decidir desafiar-la. Va ser una baralla molt forta que va durar gairebé dos dies, i al final va guanyar.

Com que havia estat tan fort i valent, el van escollir com a rei de la selva, i va ser molt feliç.

lleo caçador“fi”