Diari de fantàstida 26.03.2014

El dia de la celebració del tercer aniversari de la biblioteca de Sta. Eulàlia de Ronçana va tenir  com amfitrions als membres del club de Fantàstida.

Després de tot el més assajant, el treball del grup i del seu conductor va lluir d’ allò més en una festa molt propera i familiar.


assaig 13.03 012
assaig 13.03 011 assaig 13.03 010 assaig 13.03 007 assaig 13.03 013 assaig 13.03 006

La lectura dels contes inventats es va realitzar  dins d’un divertit argument teatral inventat per en Josep Partegàs que porta per títol ” El bibliotecari i el fantasma”.

A més a més el grup ha donat la benvinguda al públic cantant la cançó d’ en Jaume Sisa acompanyats a la guitarra per un ex-membre del club.

I, els dos contes que faltaven:

L’ ANIOL EL DESPISTAT

Vet aquí que fa molts anys hi havia un nen que estimava molt els seus companys de classe i per això tenia molts amics.

Però l’Aniol -perquè es deia Aniol- moltes vegades es descuidava els llibres d’escola a casa. Quin despistat! Només esperava l’hora de pati per jugar amb els seus amics, però també li agradava molt llegir; ell volia arribar a ser bibliotecari.

L’Aniol va viatjar, va aprendre moltes coses i es va fer gran. Quan va tornar al poble va trobar els seus amics; com que quan eren petits s’estimaven molt, van estar molt contents i van mirar d’ajudar-lo.

L’Ajuntament havia fet una biblioteca nova i estaven buscant un bibliotecari.

Els amics van ajudar l’Aniol a presentar-se per ser bibliotecari i a estudiar per fer la prova.

El resultat va ser que el van escollir a ell. L’Aniol, quan ho va saber, va estar tan content que es va posar a saltar com un boig.

Aquella biblioteca va ser molt famosa i hi anaven molts nens i nenes i gent de totes les edats perquè era molt bonica i l’Aniol va ser un bibliotecari feliç la resta de la seva vida.baixa (1)

“fi”

“AI, QUE FAIG TARD !”

En un poble molt lluny d’ aquí hi havia una noia molt maca que es deia Laura. La Laura moltes vegades arribava tard i les altres nenes la deixaven de banda i ningú volia jugar amb ella. La Laura era molt bona nena, però és clar, com que no tenia amigues, ningú no ho sabia.

En un poble molt lluny d’aquí hi havia una noia molt maca que es deia Laura. La Laura moltes vegades arribava tard i les altres nenes la deixaven de banda i ningú volia jugar amb ella. La Laura era molt bona nena, però és clar, com que no tenia amigues, ningú no ho sabia.

Una tarda estava jugant a parxís amb la seva mare i va pensar que li agradaria arribar sempre d’hora, sense cap retard; d’aquesta manera les coses li anirien molt més bé.

Aquell mateix vespre ja va anar a dormir més d’hora i es va posar el despertador amb una alarma. Cada dia ho va fer igual, i li va anar molt bé. Però un dia es van acabar les piles i el despertador no va sonar.

Quan es va despertar va veure que només faltava un quart d’hora per les nou i es va llevar desesperada. Es va posar les sabates d’una revolada i la jaqueta a sobre el pijama. Amb les presses portava la jaqueta del revés, però no es va aturar pas a girar-la, se’n va anar corrents cap a l’escola.

Va arribar just a l’hora. Va entrar a la classe amb la jaqueta posada i ningú no es va adonar que anava en pijama.

CONILL

“fi”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s