Diari de Fantàstida octubre 2015

Molta assistència  a l’inici de la temporada  del club de lectura Fantàstida . A la  primera reunió, per escalfar motors, hem  realitzat un recorregut pels móns que han estat protagonistes a les temporades anteriors. Han aparegut, Fades, Dones d’aigua, Unicorns, Guerrers mítics, les Sirenes, les Quimeres i fins i tot els Homes llop.

La finalitat és la preparació del nou viatge dels guardians de somnis cap a noves destinacions. Hi hagut també moltes  recomanacions de les lectures fetes a l’estiu que han obert les portes al desig per llegir d’ uns tertulians als altres, això s’encomana sabeu? La primera aturada del viatge l’hem realitzat a la  “bellissima”  Itàlia per visitar  un dels autors més reconeguts com és en Giani Rodari i les seves obres. Hem parlat del menjar italià i d’en “Pinocchio” de Carlo Codolli. Fantastida_29_octubre_15 007 Fantastida_29_octubre_15 003 L’octubre ha finalitzat amb l’habitual sessió dedicada a parlar de la mort amb motiu de la celebració de la festivitat de “Tots Sants”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El relat Irlandès d’en Lemos Ruri i una llegenda catalana ambientada a Oristà han estat les protagonistes d’una sessió dedicada al retrobament amb les ànimes perdudes en altres móns. Quin retrobament tot plegat! No us sembla?

Diari de Fantàstida Juny 2015

A mida que hem anat  llegint “El llibre de Morfeu” els guardians de somnis  han anat definint la seva preferència per algun dels personatges, això ha fet que a la lectura del llibre que s’ha anat realitzant a la tertúlia hagin volgut interpretar el tros de narració que corresponia al seu protagonista preferit.

També hem realitzat una sèrie de prospeccions sobre la lectura d’alguns capítols per entendre bé algunes situacions confuses quan els personatges es troben en el món real o en el oníric, perquè en el mon real els hi passen coses que en l’oníric no i viceversa.

Com a resultat els tertulians s’han començat  a plantejar moltes preguntes al voltant de tot el procés de creació d’unes novel·les tan fantàstiques, amb la sort de que han pogut obtenir respostes a les seves inquietuds amb la trobada amb els autors de la saga Ricard Ruiz i l’Àlex Exojo.

Un final de temporada de somni amb una tertúlia de luxe i una guia de lectura “Fantàstida”.

 

Algunes de les preguntes…

Com se us va acudir la idea del contingut del llibre?

Heu tingut molt d’èxit amb la sèrie?

Us agradat escriure’l?

Quants anys teniu?

Teniu parella i fills?

De què treballeu?

Vosaltres encara somieu com nosaltres?

Les característiques del personatges les heu tret d’ algú conegut o com si, no?

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tornarem a l’octubre.

Un bon estiu a tothom!

Diari de Fantàstida gener 2015

Comencem el mes de gener parlant dels llibres que ens han regalat durant les festes de Nadal. Una selecció variada per començar l’any amb moltes aventures.

I com que estan molt motivats, els guardians  han decidit escriure el seu propi llibre de somnis. S’han proposat elaborar un quadern que aniran personalitzant i on aniran apuntant per torns les seves aventures en el món Oníric. Després les compartiran amb els companys però amb el compromís de no desvetllar-ne cap a ningú que no sigui un guardià de somnis…

P1060564

I parlant de somnis, sabeu com són els somnis profètics?

Doncs el nostre narrador ens ho ha explicat mitjançant un relat, “En Marcus i la cabra d’or”.

La història ens explica com en Marcus va decidir iniciar un viatge a partir d’un somni que tenia cada dia en el qual  trobava un tresor. El seu viatge el va portar fins al pont d’Avinyó. Allà es va trobar un home que cada dia feia el mateix recorregut que ell però en sentit contrari i va decidir conversar amb ell. Tots dos van coincidir, l’un es veia al somni de l’altra i així van poder completar-lo i trobar la cabra d’or!Cabra

Així que ja sabeu…vigileu els vostres somnis que potser us portaran fins a un tresor!

 

Diari de Fantàstida 16 d’octubre 2014

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Moltes recomanacions a la tertúlia d’aquest dijous a Fantàstida. Tots els assistents volen parlar dels llibres que els agrada llegir o què estan llegint:

“L’Oriol” de la Núria Albó, un llibre que parla de l’amistat.

El misteri amb:

“La Rita i els lladres de tombes” del Mikel Valverde.

“El detectiu Connan” del Gosho Aoyama

“Aquest és un secret que només se jo “, de l’Eulàlia Canal

“Bàrbara i el misteri d’Ariadna”, del César García Fernández

“Va de cucs”, del Jaume Cela.

“Per un plat de macarrons”, de La Mercè Canela.

i les  aventures:

“L’Espasa del destí” del Geronimo Stilton.

Després, els que han volgut han participat en un sorteig d’alguns  exemplars dels títols que pretenem llegir al club:  Dos de  “L’àvia gangster”,  David Walliams i un de “El llibre de Morfeu”. Per aconseguir endur-se en préstec l’exemplar, els interessats han hagut de superar una prova de lectura que realment tots han superat però, el destí ha triat l’elegit.

A continuació ens hem endinsat en el món dels somnis amb la lectura en veu alta del capítol ZZ de “El llibre de Morfeu”, de l’Alex Hinojo i el Ricard Ruiz. Comencem a conèixer a la protagonista, es diu Serena i ens explica com s’ha llevat un matí en què realment ha tingut un mal somni durant la nit…

Continuarem a la propera tertúlia…

 

 

Diari de Fantàstida 9 d’octubre 2014

Primera trobada de la temporada del club de lectura juvenil. En Josep Partegàs ha iniciat les reunions amb un quòrum de nens molt nou i engrescat. Les aventures d’aquesta temporada aniran al voltant d’un mon que encara no ha estat explorat pels membres club…El mon dels somnis!

El punt de partida de l’expedició es realitzarà amb la lectura  de  “El llibre de Morfeu” , primera entrega de la saga dels Guardians de somnis dels autors Ricard Ruiz i Alex Hinojo amb il.lustracions de Pedro Rodriguez.  El propòsit es compartir tots alhora el misteri del que succeeix quan estem més enllà de la realitat, dormint o adormits?Inici fantàstida octubre 14 002Avui, un cop ens hem presentat, per anar escalfant motors hem recitat uns versos de tardor:

Al pot petit hi ha la bona confitura.

Si a l’octubre plou el rovelló es mou.

Octubre tronat hivern nevat.

Qui canta al seu mal espanta.

Si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit.

Després hem escoltat la lectura del capítol   “Z” de “El llibre de Morfeu” i la primera part del capítol “ZZ” que ens ha deixat ben intrigats, sabeu que  als somnis realment ens passen moltes coses esgarrifoses?

Per finalitzar, el nostre narrador ens ha explicat la primera part de la llegenda d’un forner que se’n va anar a buscar herbes amb el seu ase i pel camí va trobar un matoll de romaní, el va començar a estirar  i va començar a sentir una veu que deia: – Si m’estires així sortiré jo i tot!

El forner intrigat  no va deixar d’estirar fins que va resultar que el matoll era el cabell d’un gegant que anava vestit com un màgic i va amenaçar de mort al forner per haver-li estirat els cabells  però que el  perdonaria si li entregava el seu fill…

 esbos Orn_Gegant del PasEntregarà el bon forner el seu fill al gegant?

I si ho fa, que li passarà?

Ho esbrinarem la setmana vinent!

Bones lectures!

Diari de Fantàstida juny 2014

S’acosta el final de curs i aquests dies les dames i cavallers tenen moltes ganes d’escoltar històries que els relaxin durant aquests dies d’examens i darreres entregues de treballs. Per fer això el nostre narrador ha enriquit la nostra fantasia amb divertides històries populars que parlen de com es feien la punyeta la gent d’un poble a la d’un altre o bé, entre dones i homes…I com no! A què no endevineu quin ha estat el llibre protagonista d’aquesta trama? Doncs sí, “Els culdolla” d’en Roald Dahl. Un cop més, les dames i els cavallers s’ho han passat d’ allò més bé escoltant les barbàries que aquesta parella a cometen l’un en contra de l’altre.

Per acomiadar el curs de Fantàstida hem fet una petita festa amb els  llibres que ens han acompanyat , una proyecció d’un conte de les “mil i una nits”  berenar i … “Els culdolla”!culdolla

 

Bones aventures  i ens tornem a trobar al setembre!

Diari de Fantàstida maig 2014

Durant el mes de maig els membres del club de Fantàstida han començat a endinsar-se en les aventures fantàstiques tradicionals. Parlem d’ en Hans Cristian Andersen, aquest popular escriptor de contes nascut a Dinamarca del qual  el nostre narrador ens ha explicat “El vestit nou de l’emperador”.

També hem volgut treballar amb les dames i els cavallers les il·lustracions dels contes i veure  com interpreten les imatges en el context i ho hem fet amb el bonic conte ” El contador de contes” de Saki.

I el gran protagonista del mes que surt a moltíssimes d’aquestes aventures tradicionals ha sigut….ho endevineu? Efectivament, el LLOP!

Per gaudir d’aquest personatge tan famós hem trobat un recull de relats “Contes del llop” en el qual trobem quatres històries: “Les cabretes i el llop“, “El llop, el garrí, l’ànec i l’oca”, “Els tres porquets” i “La Caputxeta Vermella”.

Però segur que hi ha moltes més!

Us animeu a buscar-les?

Endavant dames i cavallers!lobo

Diari de Fantàstida abril 2014

Els membres de Fantàstida aquest mes han “treballat”  els contes “gamberrus”. La història de “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap” ha estat la gran protagonista. També hem parlat d’altres contes com “L’ovelleta que va venir a sopar” i “La Reina Gisela”. Hem parlat les il·lustracions que apareixen en aquests contes, com els dibuixos ens fan entendre tot el que els passa als personatges i ens transmeten les seves emocions. Ha estat molt enriquidor tot plegat.

Els relats amb que aquest mes ens ha amenitzat les tertúlies el nostre narrador  han estat  ben divertits. Aventures que a més a més de fantàstiques ens han mostrat uns personatges esbojarrats, entremaliats inclús beneits, que finalment s’ en surten dels embolics.

“Les aventures d’ en Tomasot”

“Els ous d’euga”

“L’ aprenent de lladre”

fantastida 03.04.2014 006 fantastida 03.04.2014 013 fantastida 03.04.2014 015                                                                                                                                                                                                                         3640

images

talpeta

Diari de fantàstida 26.03.2014

El dia de la celebració del tercer aniversari de la biblioteca de Sta. Eulàlia de Ronçana va tenir  com amfitrions als membres del club de Fantàstida.

Després de tot el més assajant, el treball del grup i del seu conductor va lluir d’ allò més en una festa molt propera i familiar.


assaig 13.03 012
assaig 13.03 011 assaig 13.03 010 assaig 13.03 007 assaig 13.03 013 assaig 13.03 006

La lectura dels contes inventats es va realitzar  dins d’un divertit argument teatral inventat per en Josep Partegàs que porta per títol ” El bibliotecari i el fantasma”.

A més a més el grup ha donat la benvinguda al públic cantant la cançó d’ en Jaume Sisa acompanyats a la guitarra per un ex-membre del club.

I, els dos contes que faltaven:

L’ ANIOL EL DESPISTAT

Vet aquí que fa molts anys hi havia un nen que estimava molt els seus companys de classe i per això tenia molts amics.

Però l’Aniol -perquè es deia Aniol- moltes vegades es descuidava els llibres d’escola a casa. Quin despistat! Només esperava l’hora de pati per jugar amb els seus amics, però també li agradava molt llegir; ell volia arribar a ser bibliotecari.

L’Aniol va viatjar, va aprendre moltes coses i es va fer gran. Quan va tornar al poble va trobar els seus amics; com que quan eren petits s’estimaven molt, van estar molt contents i van mirar d’ajudar-lo.

L’Ajuntament havia fet una biblioteca nova i estaven buscant un bibliotecari.

Els amics van ajudar l’Aniol a presentar-se per ser bibliotecari i a estudiar per fer la prova.

El resultat va ser que el van escollir a ell. L’Aniol, quan ho va saber, va estar tan content que es va posar a saltar com un boig.

Aquella biblioteca va ser molt famosa i hi anaven molts nens i nenes i gent de totes les edats perquè era molt bonica i l’Aniol va ser un bibliotecari feliç la resta de la seva vida.baixa (1)

“fi”

“AI, QUE FAIG TARD !”

En un poble molt lluny d’ aquí hi havia una noia molt maca que es deia Laura. La Laura moltes vegades arribava tard i les altres nenes la deixaven de banda i ningú volia jugar amb ella. La Laura era molt bona nena, però és clar, com que no tenia amigues, ningú no ho sabia.

En un poble molt lluny d’aquí hi havia una noia molt maca que es deia Laura. La Laura moltes vegades arribava tard i les altres nenes la deixaven de banda i ningú volia jugar amb ella. La Laura era molt bona nena, però és clar, com que no tenia amigues, ningú no ho sabia.

Una tarda estava jugant a parxís amb la seva mare i va pensar que li agradaria arribar sempre d’hora, sense cap retard; d’aquesta manera les coses li anirien molt més bé.

Aquell mateix vespre ja va anar a dormir més d’hora i es va posar el despertador amb una alarma. Cada dia ho va fer igual, i li va anar molt bé. Però un dia es van acabar les piles i el despertador no va sonar.

Quan es va despertar va veure que només faltava un quart d’hora per les nou i es va llevar desesperada. Es va posar les sabates d’una revolada i la jaqueta a sobre el pijama. Amb les presses portava la jaqueta del revés, però no es va aturar pas a girar-la, se’n va anar corrents cap a l’escola.

Va arribar just a l’hora. Va entrar a la classe amb la jaqueta posada i ningú no es va adonar que anava en pijama.

CONILL

“fi”

Diari de Fantàstida 06.03.2014

El més de març comença molt atrefegat, els membres de fantàstida preparen la posada en escena dels contes que s’han inventat.

Per començar ha calgut un fil conductor que enllaçi els seus relats com a les històries de les mil i una nits. Els contes els llegiran a la festa del tercer aniversari de la biblioteca que es cel.lebrara el 26 d’aquest mes de març.

Finalment el nostre narrador ha preparat una divertida trama ambientada en una biblioteca que fara de lligam dels cinc contes.

I per no perdre el fil, avui ens ha explicat el conte d’  “Ali Baba i els 40 lladres”.

Avui dos contes més:

“EL GOS FAMÓS”

Vet aquí que una vegada hi havia un gosset mansoi que es deia Bus; era molt manyac i juganer, li agradava córrer i també dormir amb el seu elefant de peluix.

El Bus estava molt content quan anava al parc, perquè allà hi trobava la Paula, una nena molt eixerida que l’estimava molt; sempre li feia moixaines i petons.

El que més li agradava era córrer amb la Paula: El Bus corre i la Paula el persegueix. Quin joc més divertit!

Un dia, a una dona que sortia de comprar li va caure el portamonedes i se li va obrir. En Bus va veure els diners i li van agradar molt; els volia agafar, però aquella dona ja els havia recollit. Des d’aquell dia a en Bus li agradaven els diners i volia tenir-ne molts.

Un dia d’estiu la Paula i en Bus van anar a la platja i en Bus va ensumar i va sentir olor de diners…

En Bus es va llençar al mar i la Paula el va seguir. A sota l’aigua hi havia un vaixell enfonsat, s’hi van acostar i van veure un tauró, un pop i una anguila que havien envaït el vaixell. Però a en Bus i a la Paula ja no els quedava aire i havien de respirar.

Van pujar, i la Paula va anar a buscar un arpó. Es van enfonsar un altre cop i van anar cap al vaixell.

La Paula va matar el tauró, però el pop era tan, però tan, gran que no el podia matar amb

un arpó, i l’anguila tampoc, perquè quan l’hi clavés li passaria una descàrrega elèctrica. Van tornar altre cop cap a dalt, la Paula va anar a buscar una pistola submarina, es van capbussar altra vegada i va poder matar l’anguila, però per al pop no li servia. Va haver de tornar a sortir i va agafar un ganivet gros com una espasa.

Es van tornar a submergir i li va clavar l’espasa al pop. Mentre la Paula matava tots els animals submarins, el Bus ja havia trobat un cofre del tresor.

Entre tots dos el van treure i a dins hi van trobar 999.999€ (Només en faltava un que l’havia agafat jo!).

Des d’aquell dia el Bus va poder viure com ell volia, en una caseta nova de color blanc i blau plena de coixins i mantes de colors. Sempre portava un gorra de ratlles blanques i blaves i un collar de diamants perquè era un gos ric i famós.

gos famos

“fi”

“A LA CUINA”

Una vegada fa molt de temps hi havia un noi que es deia Joan, i que es portava molt bé amb els seus amics.

Moltes vegades anava a casa dels seus amics a estudiar i jugar a escacs, que li agradava molt, però el que volia de veritat era casar-se i tenir una dona.

Quan ja era més gran va trobar un a noia que li agradava molt, van ser amics i més amics…

Un dia la noia (que no sabem com es deia) va convidar en Joan a sopar. Li va fer un arròs a la cassola per llepar-se’n els dits, perquè era molt bona cuinera.

Ho van celebrar i el vi els va pujar al cap. En Joan no podia pas tornar a casa seva.

Al final en Joan es va casar amb la cuinera, van posar un restaurant que es deia “Alfil, Dama i Rei” i van ser molt famosos.a la cuina

 

“fi”