Diari de Fantàstida 09.05.2013

Avui noves propostes.

Els membres del club seran els creadors de les seves històries fantàstiques.

Pensarem una pregunta de les fàcils.

-Per què..?

Inventa:

– Abans no era així.

Com anàven les coses en aquell temps?

Un dia tot va canviar…

Un personatge poderós, un cataclisme.

– Des d’aquell dia les coses són com ara.

Traslladats a una terra original abans de que fos com és ara, en un temps imaginari ens inventem  una “llegenda d’origen”.

 

I el resultat ha estat aquest:

Grup A

  • fantàstida 09.05.13 005

Perquè els pins són tan alts?

 Oh, abans no eren pas així!

Ve’t aquí que en aquell temps

                                                   que els ocells tenien dents

                                                 i caminava el dofí…

Els pins eren més baixets que l’espècie humana. Qualsevol ganàpia podia saltar un pi. La tribu dels pixapins eren els més pocavergonyes.

Un dia va arribar d’una altra galàxia, un animal molt curiós; era un horrisagaocop. Tenia molta gana i no trobava res per menjar, de manera que va anar a un pi i, de la fam que tenia, se’l va menjar. El va trobar tan bo que se’ls va anar menjant tots.

Els pins s’anaven digerint dintre la panxa de l’ horrisagaocop, però es veu que no els païa bé, que s’havien ajuntat. Li va arribar un fort mal de ventre que el va fer vomitar i va treure un pi molt alt, i després més.

Des d’ aleshores els pins són tan alts com els que podeu veure al bosc de Can Brustenga.

Grup B

El bosc de l’Skitch

fantàstida 09.05.13 003

 Companys, sabeu perquè Santa Eulàlia està envoltada de boscos?

Heu de saber que abans era tot a l’inrevés, era un gran oceà.

A les profunditats d’un volcà hi vivia un animal que es deia Skitch, amb la forma d’una gota d’aigua. Un dia va arribar a l’oceà i tenia tanta set que es va beure l’aigua fins que se la va acabar.

Al fons va trobar, ajaguda a terra, una femella de la seva espècie. Van voler continuar l’espècie i van tenir fills, però van néixer animals d’altres espècies.

Per poder-se alimentar van fer créixer els boscos, per això ara n’hi ha tants. La descendència dels Skitchos van evolucionar fins  arribar als humans i quan van evolucionar més van construir la biblioteca J. Ruiz i Calonja.

 Narrador

Perquè el foc crema?

 Sembla la cosa més clara del món, però si hi penseu una mica no és tan senzill d’explicar. És tot un misteri que ara us aclariré:

Heu de pensar que fa molts i molts anys, abans que la terra que trepitgem s’hagués fet prou forta per aguantar el pes de tanta gent, el foc no cremava  pas, tot just si feia una mica d’escalfor i una claror bonica i, quan s’agafava a un tros de llenya, un munt de palla… o el que fos, no es feia pas cendra, només s’anava encongint i es tornava de color blau. Si es “cremava” un pi tot sencer, quedava com una coliflor tota blava.

A les àligues els agradava volar a prop del foc per fer-se passar el fred; de vegades alguna hi queia a dintre i, si no es podia apagar de seguida, el foc l’anava reduint; per això ara hi ha “periquitos” que són blaus i petitons.

Una vegada un drac -que devia tenir fred- es va acostar a un incendi, però devia badar, perquè hi va caure a dintre.

Li va costar molt de sortir-ne i, mentre tant s’anava encongint fins que es va convertir en un llangardaix blau. No li va agradar gens veure’s tan petit. De fet es va empipar de mala manera, i es va barallar amb les flames; les va mossegar i les va trobar ben bones! El drac es va menjar tot aquell foc i mentre tant anava creixent. I en acabat es va menjar les brases; se li va posar una panxa com una bota.

Es va convertir en un drac menjafoc enorme, que sempre vigilava el fum per poder trobar foc i menjar-se totes les flames.

Va arribar un dia que no quedava cap incendi, cap focarret, ni un fogó, ni una brasa. El drac es va tornar a enrabiar, i aquesta vegada no tenia raó: És clar que no trobava més foc… si ja el tenia tot a dins de la panxa!

Va fer un bram molt fort, i li va sortir una llarga flamarada per la boca. Però era un foc molt diferent, era el foc rabiós del drac! Era tan calent que cremava i corria d’una estella a una altra. D’una alenada va encendre un paller, i en poca estona va ser cendra.

Es va adonar que havia fet foc nou: el foc com el coneixem ara a les fogueres de Sant Joan i el que encenem per fer una costellada.

Ja fa molts anys de tot això i el foc s’ha escampat pel món. Ha fet incendis i disbarats, però també ens ajuda molt.

Acosteu-vos-hi amb precaució,

que és foc de drac de debò.

I si en voleu saber més

pregunteu-ho als bombers.

foc

Inventa, fantasia…
Saps perquè els conills tenen les orelles llargues? Saps perquè quan plou es fan bassals?

Saps perquè les baldufes són rodones?

Ja saps… Abans, fa molts i molts anys no era pas així. ¬Doncs com era? I què va passar?¬ Ah, ah…

 

Sant Jordi a Fantàstida. 22.04.2013

Presentació del Club de Lectura Juvenil de Fantàstida a la

Revetlla de Sant Jordi.

Després d’una acurada preparació durant les darreres sessions de la tertúlia dels dijous, les dames i cavallers del club de Fantàstida han fet una lluïda presentació a la Sala Pau Casals durant els actes previs al Lliurament de Premis del Concurs de Punts de llibre i de la revetlla de Sant Jordi.

club fantàstida + conte Partegàs 007

A la pantalla de l’escenari, sota l’esguard del magnífic Drac que aquests dies hem estat construint entre tots a la biblioteca,  s’ han projectat unes imatges musicades de l’activitat del club que ha sorprès i emocionat tan als nostres protagonistes i al seu conductor com a la resta d’assistents.

FANTASTIDA SAMARRETAA continuació,  mudats amb la  samarreta amb el nou i divertit logotip del club, han fet gaudir els assistents amb  una bonica representació del primer capítol del llibre “La meravellosa medicina d’ en Jordi” de Roald Dalh,  en una adaptació que ha incorporat uns petits diàlegs de la tradicional llegenda, de manera que han aparegut personatges fantàstics com un drac, una princesa, un cavaller e inclús una vella bruixa al costat d’en Jordi i la seva àvia.

Per finalitzar, com si d’una de les habituals tertúlies setmanals es tractés, en J.Partegàs ens ha ofert un fantàstic relat, creat per ell mateix, amb un drac una mica especial…club fantàstida + conte Partegàs 018

Diari de Fantàstida 28.02.2013

roald

Avui, d’acord amb el que  es  va proposar  la setmana passada el protagonista de la tertulia  és en Roald Dahl.(1916-1990).

El narrador ha iniciat la sessió llegint uns entretinguts relats d’aquest autor, en concret “Cuentos en verso para niños perversos”.

Ens hem fet un bon fart de riure escoltant les versions en vers de contes tradicionals com “Els tres porquets”, “La Caputxeta Vermella”, la “Blancaneus”, etc…  I cal també fer menció de les extrordinàries il.lustracions del dibuixant, Quentin Blake que acompanyen els divertits relats. Aquí tenim una petita mostra:

lecturas-11-BlakeLobo

Blancanieves y los siete enanos

Cuando murió la madre de Blanquita dijo su padre, el Rey: <<Esto me irrita.¡Qué cosa tan pesada y tan latosa.

Ahora tendré que dar con otra  esposa…>> –es, por lo visto, un lío del demonio para un Rey componer sumatrimonio–.

Mandó anunciar en todos los periódicos: <<Se necesita Reina>>y, muy metódico, recortó las respuestasque en seguida llegaron a millones…

<<La elegida ah de mostrar con pruebas convincentes que eclipsa a cualquier otra pretendiente>>.

Por fin fue preferida a las demás la señorita Obdulia Carrasclás, que trajo unartefacto extraordinario comprado ablancanieves

algún exótico anticuario: era un ESPEJO MAGICO PARLANTE con marco de latón, limpio y brillante, que contestaba a

quien le plateara cualquier cuestión la verdad más clara. Así, por ejemplo, alguien quería saber qué iba cenar en ese día,

el chisme le decia sin  tardar: <<Lentejas o te quedas sin cenar>>. El caso es que la Reina, que cenar>>. El caso es que la

Reina, que Dios guarde, le preguntaba al trasto cada tarde: <<Dime Espejito, cuéntame  una cosa: de todas, ¿no soy yo la más

   hermosa?>>. Y el cachivache siempre:      

<<Mi Señora, vos sois la más hermosa,  encantadora y bella de este reino. No

                                                                               hay rival a quien no hayáis comido la  moral>>.01-CaperucitaLobo1

                  El temps de la sessió ens ha passat volant, animats amb aquestes  lectures, no obstant, el nostre narrador no ens ha volgut deixar amb les ganes d’escoltar la segona part de la llegenda de “Medusa”

Mentre Medusa estava embarassada de Posidó, va ser decapitada per l’heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Aquest va ser enviat –amb aquest objectiu– pel rei de Sèrifos, Polidectes, el qual desitjava la seva mort; per tant, li va ordenar aquesta missió esperant que fracassés. Però Hermes i Atena el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.

 Va aconseguir tallar-li el cap i, de la sang del coll tallat que va caure al terra va brollar la seva descendència: en sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor. Per precaució, Perseu va ficar el cap dins del sac, i va tornar a Sèrifos. Allà va matar Polidectes per haver-li desitjat la mort; li va ensenyar el cap de Medusa i aquest es convertí en pedra. També va usar el cap de Medusa per rescatar Andròmeda i, en algunes versions, petrificar el tità Atlas.

Perseu va regalar el cap de la Gorgona a la deessa Atenea, que el portà al seu escut com a arma, ja que continuava conservant els seus terribles efectes. D’altra banda, la sang de Medusa va ser recollida per Atena i entregada a Asclepi, ja que tenia el poder de ressuscitar als morts.

perseo-y-algol

Diari de Fantàstida 21.02.2013

Avui els joves tertulians comencen parlant de contes. El cavaller del drac bicèfal molt animat, ens explica una versió dels “Tres porquets”, perquè de versions n’hi ha vàries.

El nostre narrador ens assegura  que a l’autèntica versió dels tres porquets, el llop es menja dos i el tercer, queda amb el llop per anar a buscar fruits al bosc el dia següent…

El porquet matina més que el llop i quan arriba la fera  on havien quedat li diu que ja n’està fart de menjar pomes i que se’n torna cap a casa. El llop queda amb un pam de nas.

L’endemà, el porquet se’n va al mercat i compra una manteguera i de tornada cap a casa es troba el llop pel camí…

Com s’ho va fer el tercer porquet per lliurar-se de l’assetjament del llop?

Au va! feu memòria!

9146547-lobo-feroz-y-tres-cerditos

Després d’aquesta inesperada incursió en el món dels contes tradicionals, les dames i cavallers ens fan cinc cèntims del que estan llegint:

“Diari del Greg”, Kinney, Jeff.

“Estimada Susie, estimat Pol ”, Nöstlinger, Christine.

“ El nen que vivia als estels”, Sierra i Fabra, Jordi.

“ Matilda”, Dahl, Roald.

Arran d’aquesta darrera recomanació, parlem d’en Roald Dahl.(1916-1990).

Tot i que la dama de l’ unicorn, que l’està llegint, ens diu que és una mica difícil i que cal ser un bon lector per tal d’ entendre’l.

Aquest autor gal·lès, ha estat reconegut com un dels grans renovadors de la literatura juvenil del segle XX. A totes les seves trames sempre hi ha un personatge bo i al seu voltant  la resta, són abominables i dolents.

Ens proposem dedicar-li algunes sessions i treballar amb algun dels seus relats.

Per finalitzar la sessió d’avui, el relat. L’esperada llegenda de la  “ Medusa”.(1a part).

El capritxós déu Zeus s’enamora de Dànae, la filla d’ Akrisi, rei d’Argo, a la festa de les oliveres.

El rei ansiós de saber el seu futur consulta a seu déu Apol·lo i tement un oracle segons el qual un nét seu el mataria tanca a Dànae en una torre. Però, aconseguirà això evitar que  Zeus desisteixi del seu enamorament? Evidentment no, i com a conseqüència el rei Akrisi abandona la seva filla i el seu nét a la platja d’ on la recullen i l’acullen unes dones pescadores amb les quals conviurà amb el seu fill Perseu. El noi, que reunirà moltes qualitats, es convertirà en un gran heroi del poble i  acabarà immers en  la gran aventura de capturar la “Medusa”…

La propera setmana el desenllaç.

Medusa_by_PhatDoughBoyNo hi falteu dames i cavallers!

Diari de Fantàstida 10.01.2013

Diari Fantàstida 10.01.2013

Els membres del club de Fantàstida tornen de vacances de Nadal carregats d’energies i amb molta feina feta.

La Dama de Cupido ens explica que s’ho ha passat molt bé llegint una de  les aventures de la  Junie  B. Jones i el monstre a sota el llit “, text de Barbara Park i les il·lustracions de Denise Brunkus.

La Dama del Drac de la cua esmussada també ha aprofitat per llegir molt  aquestes vacances i ens parla de la història d’un nen que sempre està malat i de com el seu avi el porta a veure el món i li fa canviar la seva actitud davant la vida.

Sembla una lectura interessant, es tracta d’  En Maurici serrell suat de l’autora Maite Carranza , il·lustrat per Gemma Sales. I també ha llegit una altra  aventura de la “Junie B. Jones ,text de Barbara Park i les il·lustracions de Denise Brunkus. aquesta noia te molt èxit! Serà perquè tothom li pren el pèl?

I parlant de prendre el pèl.. parlem dels Sants Innocents?

Aquests dies  els membres del club també han estat enfeinats preparant les llufes, posant coixins que fan sorolls sospitosos als germans petits, dient que s’acaba el món…Tot i que això darrer per sort no ha acabat passant.

El que sí ens ha assegurat avui el nostre narrador és que les persones que de tota la vida han estat més mentideres són els pastors… Perquè quan de  terres llunyanes arribaven històries d’altres mons, els pastors feien la seva versió. Els elefants es barallaven amb els dracs… existien els “peus grossos” i “l’anfisbena” una serp amb doble cap molt esmunyedissa.

anfisbena johannes faber

També es van inventar “l’ Unicorn” un animal molt salvatge que travessava als caçadors amb la seva banya, però com que tenia un cor tendre i li agradaven les noies bones i maques, els caçadors els atreien portant-los noies i quan ajupien el cap per saludar- les, llavors els mataven…i

“Qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure”

                                             “De terres llunyanes grosses mentides”

Així doncs, per finalitzar la tertúlia d’avui deixem el nostre món de Fantàstida obert a històries de terres llunyanes parlant de les aventures de Gulliver : viatge a Lil·liput / Jonathan Swift .

Gulliver se salva miraculosament d’un naufragi i, cansat, s’adorm profundament tan bon punt arriba a la costa d’una terra desconeguda. Quan es desperta…

Dames, cavallers ens anem a Lil.liput a veure que hi trobem?