Diari de Fantàstida octubre 2015

Molta assistència  a l’inici de la temporada  del club de lectura Fantàstida . A la  primera reunió, per escalfar motors, hem  realitzat un recorregut pels móns que han estat protagonistes a les temporades anteriors. Han aparegut, Fades, Dones d’aigua, Unicorns, Guerrers mítics, les Sirenes, les Quimeres i fins i tot els Homes llop.

La finalitat és la preparació del nou viatge dels guardians de somnis cap a noves destinacions. Hi hagut també moltes  recomanacions de les lectures fetes a l’estiu que han obert les portes al desig per llegir d’ uns tertulians als altres, això s’encomana sabeu? La primera aturada del viatge l’hem realitzat a la  “bellissima”  Itàlia per visitar  un dels autors més reconeguts com és en Giani Rodari i les seves obres. Hem parlat del menjar italià i d’en “Pinocchio” de Carlo Codolli. Fantastida_29_octubre_15 007 Fantastida_29_octubre_15 003 L’octubre ha finalitzat amb l’habitual sessió dedicada a parlar de la mort amb motiu de la celebració de la festivitat de “Tots Sants”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El relat Irlandès d’en Lemos Ruri i una llegenda catalana ambientada a Oristà han estat les protagonistes d’una sessió dedicada al retrobament amb les ànimes perdudes en altres móns. Quin retrobament tot plegat! No us sembla?

Anuncis

Diari de Fantàstida Juny 2015

A mida que hem anat  llegint “El llibre de Morfeu” els guardians de somnis  han anat definint la seva preferència per algun dels personatges, això ha fet que a la lectura del llibre que s’ha anat realitzant a la tertúlia hagin volgut interpretar el tros de narració que corresponia al seu protagonista preferit.

També hem realitzat una sèrie de prospeccions sobre la lectura d’alguns capítols per entendre bé algunes situacions confuses quan els personatges es troben en el món real o en el oníric, perquè en el mon real els hi passen coses que en l’oníric no i viceversa.

Com a resultat els tertulians s’han començat  a plantejar moltes preguntes al voltant de tot el procés de creació d’unes novel·les tan fantàstiques, amb la sort de que han pogut obtenir respostes a les seves inquietuds amb la trobada amb els autors de la saga Ricard Ruiz i l’Àlex Exojo.

Un final de temporada de somni amb una tertúlia de luxe i una guia de lectura “Fantàstida”.

 

Algunes de les preguntes…

Com se us va acudir la idea del contingut del llibre?

Heu tingut molt d’èxit amb la sèrie?

Us agradat escriure’l?

Quants anys teniu?

Teniu parella i fills?

De què treballeu?

Vosaltres encara somieu com nosaltres?

Les característiques del personatges les heu tret d’ algú conegut o com si, no?

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tornarem a l’octubre.

Un bon estiu a tothom!

Diari de Fantàstida gener 2015

Comencem el mes de gener parlant dels llibres que ens han regalat durant les festes de Nadal. Una selecció variada per començar l’any amb moltes aventures.

I com que estan molt motivats, els guardians  han decidit escriure el seu propi llibre de somnis. S’han proposat elaborar un quadern que aniran personalitzant i on aniran apuntant per torns les seves aventures en el món Oníric. Després les compartiran amb els companys però amb el compromís de no desvetllar-ne cap a ningú que no sigui un guardià de somnis…

P1060564

I parlant de somnis, sabeu com són els somnis profètics?

Doncs el nostre narrador ens ho ha explicat mitjançant un relat, “En Marcus i la cabra d’or”.

La història ens explica com en Marcus va decidir iniciar un viatge a partir d’un somni que tenia cada dia en el qual  trobava un tresor. El seu viatge el va portar fins al pont d’Avinyó. Allà es va trobar un home que cada dia feia el mateix recorregut que ell però en sentit contrari i va decidir conversar amb ell. Tots dos van coincidir, l’un es veia al somni de l’altra i així van poder completar-lo i trobar la cabra d’or!Cabra

Així que ja sabeu…vigileu els vostres somnis que potser us portaran fins a un tresor!

 

Diari de Fantàstida abril 2014

Els membres de Fantàstida aquest mes han “treballat”  els contes “gamberrus”. La història de “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap” ha estat la gran protagonista. També hem parlat d’altres contes com “L’ovelleta que va venir a sopar” i “La Reina Gisela”. Hem parlat les il·lustracions que apareixen en aquests contes, com els dibuixos ens fan entendre tot el que els passa als personatges i ens transmeten les seves emocions. Ha estat molt enriquidor tot plegat.

Els relats amb que aquest mes ens ha amenitzat les tertúlies el nostre narrador  han estat  ben divertits. Aventures que a més a més de fantàstiques ens han mostrat uns personatges esbojarrats, entremaliats inclús beneits, que finalment s’ en surten dels embolics.

“Les aventures d’ en Tomasot”

“Els ous d’euga”

“L’ aprenent de lladre”

fantastida 03.04.2014 006 fantastida 03.04.2014 013 fantastida 03.04.2014 015                                                                                                                                                                                                                         3640

images

talpeta

Diari de Fantàstida 06.03.2014

El més de març comença molt atrefegat, els membres de fantàstida preparen la posada en escena dels contes que s’han inventat.

Per començar ha calgut un fil conductor que enllaçi els seus relats com a les històries de les mil i una nits. Els contes els llegiran a la festa del tercer aniversari de la biblioteca que es cel.lebrara el 26 d’aquest mes de març.

Finalment el nostre narrador ha preparat una divertida trama ambientada en una biblioteca que fara de lligam dels cinc contes.

I per no perdre el fil, avui ens ha explicat el conte d’  “Ali Baba i els 40 lladres”.

Avui dos contes més:

“EL GOS FAMÓS”

Vet aquí que una vegada hi havia un gosset mansoi que es deia Bus; era molt manyac i juganer, li agradava córrer i també dormir amb el seu elefant de peluix.

El Bus estava molt content quan anava al parc, perquè allà hi trobava la Paula, una nena molt eixerida que l’estimava molt; sempre li feia moixaines i petons.

El que més li agradava era córrer amb la Paula: El Bus corre i la Paula el persegueix. Quin joc més divertit!

Un dia, a una dona que sortia de comprar li va caure el portamonedes i se li va obrir. En Bus va veure els diners i li van agradar molt; els volia agafar, però aquella dona ja els havia recollit. Des d’aquell dia a en Bus li agradaven els diners i volia tenir-ne molts.

Un dia d’estiu la Paula i en Bus van anar a la platja i en Bus va ensumar i va sentir olor de diners…

En Bus es va llençar al mar i la Paula el va seguir. A sota l’aigua hi havia un vaixell enfonsat, s’hi van acostar i van veure un tauró, un pop i una anguila que havien envaït el vaixell. Però a en Bus i a la Paula ja no els quedava aire i havien de respirar.

Van pujar, i la Paula va anar a buscar un arpó. Es van enfonsar un altre cop i van anar cap al vaixell.

La Paula va matar el tauró, però el pop era tan, però tan, gran que no el podia matar amb

un arpó, i l’anguila tampoc, perquè quan l’hi clavés li passaria una descàrrega elèctrica. Van tornar altre cop cap a dalt, la Paula va anar a buscar una pistola submarina, es van capbussar altra vegada i va poder matar l’anguila, però per al pop no li servia. Va haver de tornar a sortir i va agafar un ganivet gros com una espasa.

Es van tornar a submergir i li va clavar l’espasa al pop. Mentre la Paula matava tots els animals submarins, el Bus ja havia trobat un cofre del tresor.

Entre tots dos el van treure i a dins hi van trobar 999.999€ (Només en faltava un que l’havia agafat jo!).

Des d’aquell dia el Bus va poder viure com ell volia, en una caseta nova de color blanc i blau plena de coixins i mantes de colors. Sempre portava un gorra de ratlles blanques i blaves i un collar de diamants perquè era un gos ric i famós.

gos famos

“fi”

“A LA CUINA”

Una vegada fa molt de temps hi havia un noi que es deia Joan, i que es portava molt bé amb els seus amics.

Moltes vegades anava a casa dels seus amics a estudiar i jugar a escacs, que li agradava molt, però el que volia de veritat era casar-se i tenir una dona.

Quan ja era més gran va trobar un a noia que li agradava molt, van ser amics i més amics…

Un dia la noia (que no sabem com es deia) va convidar en Joan a sopar. Li va fer un arròs a la cassola per llepar-se’n els dits, perquè era molt bona cuinera.

Ho van celebrar i el vi els va pujar al cap. En Joan no podia pas tornar a casa seva.

Al final en Joan es va casar amb la cuinera, van posar un restaurant que es deia “Alfil, Dama i Rei” i van ser molt famosos.a la cuina

 

“fi”

Diari de Fantàstida 27.02.2014

Durant aquest mes de febrer els membres de fantàstida han viatjat a traves dels “Contes de les mil i una nits”.

El relat  de la princesa Sherezade ens ha commogut per com la noia es va aconseguir lliurar-se de la comdemna del Rei que s’adormia cada dia escoltant els seus relats i així que com que no acabava d’escoltar el relat de la princesa, no podia decretar la seva execució.

El format dels contes de les mil i una nits ha agradat molt als nens i els servirà per dornar forma al conjunt dels  contes que estan preparant.

A cadascuna de les sessions s’han anat treballant  les diferentes parts dels seus  relats. La il.lusió, que és alló que volem a més a més del que ja tenim ha estat el punt de partida. Després han creat els seus personatges, per continuar han  decidit treballar un final i per últim desenvolupar la trama.

El resultat ha quedat plasmat en  sis contes:

“LA CASA DEL TERROR” per la dama de l’Àliga

 En un país llunyà hi vivia en Sergi, un nen que semblava una mica antipàtic, però en el fons era un bon nen amb molta imaginació.

Moltes vegades convidava els seus amics a passar una estoneta a casa seva, però encara volia fer una cosa millor: volia fer una festa de pijames i que es quedessin tots a dormir.

Primer va haver de convèncer la seva mare per fer la festa de pijames.

Van arribar tots els seus amics i al cap d’una estona, en un moment inesperat, un dels seus amics volia encendre un llum i per comptes d’això es van apagar tots els llums de la casa.

En aquell moment que tots estaven espantats, algú va trucar fort a la porta!

Després de l’esglai van començar a dir que havia estat en Sergi que els volia fer una broma, però en Sergi sabia que no havia estat ell. Ho va dir al seu pare, i el seu pare va anar a veure si hi havia alguna persona per fora, però no hi havia ningú.

En Sergi entrava en una habitació per anar a buscar una llanterna i llavors va aparèixer… un fantasma horrible!

Només l’havia vist en Sergi, però amb el crit que va fer van venir tots els seus amics. Ell els ho va explicar, però els seus amics no s’ho van creure, es van enfadar i se’n van anar cadascú a casa seva.

En Sergi es va quedar sol i ben espantat pel que havia passat aquella nit a casa seva.casa terror“fi”

“EL LLEÓ CAÇADOR”

Vet aquí que una vegada en una selva hi vivia un lleó molt valent i alegre. Li agradava jugar amb els altres lleons i era el més fort i el més ferotge.

Un dia ajudava un altre lleó (més vell) a caçar un nyu, i va pensar que a ell li hauria agradat molt més caçar una zebra ell tot sol, encara que fos més difícil. Va decidir que ho havia d’intentar.

Es va entrenar de valent durant una setmana o dues, però mentrestant va arribar l’hivern i totes les zebres van marxar cap a la sabana. Només es va quedar una zebra molt grossa que feia molt de mal als lleons que s’hi acostaven.

El lleó caçador va decidir desafiar-la. Va ser una baralla molt forta que va durar gairebé dos dies, i al final va guanyar.

Com que havia estat tan fort i valent, el van escollir com a rei de la selva, i va ser molt feliç.

lleo caçador“fi”

Diari de Fantàstida 07.11.2013

“EL MÓN MÀGIC DE LA JOANA”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta setmana  a Fantàstida ens hem endinsat en el món fantàstic de la poesia de la Joana Raspall. Amb motiu de l’espectacle especial de  cloenda de l’any del centenari de l’escriptora que es celebra a la biblioteca, les nostres dames i cavalllers tenen la intenció de fer  la seva fantàstica aportació. Així que per dur-ho  a terme la sessió d’avui ha estat tot una assaig: tècniques de respiració, entonació de versos  i vocalització de paraules que el nostre conductor de forma molt lúdica ens ha ensenyat a realitzar.

Estimo les lletres
que formen els mots,
i els llavis que els diuen,
i el cor que els entén…
perquè als mots hi ha l’ànima
de tota la gent!

 

Diari de Fantàstida 03.10.2013

Espasa de virtutAvui com veritables cavallers i dames de l’Edat Mitjana comencem la sessió parlant d’espases de virtut, aquelles que només poden ser empunyades per prínceps o reis que els feien invencibles…

La “Vilardella”, “Escalibur”, l’espasa del Comte Arnau que fereix sempre que la trau…

Un cop posats en matèria els nostres herois parlen de les seves lectures en curs,  oferint una gran varietat de títols per compartir, entre els quals destaquem:

“Els pitjors anys de la meva vida”, Patterson, James.

I també la saga de llibres  Percy Jackson & the Olympians  que ofereixen  fantasia i aventures de la ma d’uns joves fills dels deus i herois  que s’enfronten a éssers mitològics .

D’aquesta saga han estrenat fa poc la pel·lícula :

Percy Jacson : Sea of Monster

El relat del dia.

Avui el nostre narrador ens ha explicat un relat ambientat en un dels nostres entranyables cims “El Canigó”  . Allà va pujar en Gentil  fill del Comte de Besalú, en Bernat Tallaferro, per complir una missió . Un cop al cim de la muntanya va veure brillar el mantell de les encantades i atret per Flor de Neu que li va preparar un ball en el seu honor, va descuidar la vigilància i…

Sabeu que va passar?

Diari de Fantàstida 19.09.2013

Primera trobada dels membres de Fantàstida després de les merescudíssimes vacances d’estiu d’aquesta colla de dames i cavallers.

Tornem amb noves propostes per compartir aventures i també rebem alguns membres nous al quals correspondrà passar les proves per veure si son capaços de convertir-se formalment en dames o cavallers del club de Fantàstida.

El nou cartell del club ha despertat molta admiració i intriga al voltant del personatge misteriós que apareix, una Harpia!. Segur que el nostre narrador aviat ens n’explicarà alguna història!

Però avui aprofitant que som dames i cavallers comencem la tertúlia parlant d’una etapa en la línia del temps: L “Edat Mitjana”.

Hem obert una escletxa en el nostre mapa de Fantàstida cap al món real per trobar informació de com  van aparèixer aquests llegendaris personatges:

  • d’ on venien?
  • com i on vivien
  • com vestien?

La revista “Reporter doc “ d’aquest mes ens ha estat una veritable eina per aprendre moltes  coses com per exemple, com anava vestit un cavaller i quines eren les seves armes. També que es distingien de la resta de la gent, el poble i que el mateix poble també vestia diferent depenent de l’ofici que exercien.

Però després de tant parlar de cavallers, “La dama del cérvol” ha aixecat la seva veu per fer la pregunta del dia:

Cavallers, cavallers i cavallers i les dones què…?

Així que el nostre narrador de seguida li ha respost.

-Doncs també van haver-hi dones, si senyora i molt valentes com la Joana d’arc.

Com veieu el tema promet així que continuarà …

El relat. “Els Almogàvers, de lladres i bandolers a guerrers”.

Hi va haver-hi un temps on van existir uns bandolers vestits amb pantalons de cuir, avarques i camisa que vivien amagats a les muntanyes. Es dedicaven a robar, matar i cremar fins que va aparèixer un rei que els va oferir diners per posar-se al seu servei com a guerrers. Es deien Almogàvers i les seves armes eren una llança, dues fletxes i una espasa de mig tall, eren molt salvatges i quan lluitaven a la guerra es quedaven amb tot el què podien robar als combatents abatuts, per això el rei els enviava a les guerres que eren fora del seu territori i perquè veritablement eren molt temeraris. En una d’aquestes guerres va ser quan un almogàver va ser empresonat i el van coaccionar perquè expliqués quin era el seu secret…