Diari de Fantàstida 09.05.2013

Avui noves propostes.

Els membres del club seran els creadors de les seves històries fantàstiques.

Pensarem una pregunta de les fàcils.

-Per què..?

Inventa:

– Abans no era així.

Com anàven les coses en aquell temps?

Un dia tot va canviar…

Un personatge poderós, un cataclisme.

– Des d’aquell dia les coses són com ara.

Traslladats a una terra original abans de que fos com és ara, en un temps imaginari ens inventem  una “llegenda d’origen”.

 

I el resultat ha estat aquest:

Grup A

  • fantàstida 09.05.13 005

Perquè els pins són tan alts?

 Oh, abans no eren pas així!

Ve’t aquí que en aquell temps

                                                   que els ocells tenien dents

                                                 i caminava el dofí…

Els pins eren més baixets que l’espècie humana. Qualsevol ganàpia podia saltar un pi. La tribu dels pixapins eren els més pocavergonyes.

Un dia va arribar d’una altra galàxia, un animal molt curiós; era un horrisagaocop. Tenia molta gana i no trobava res per menjar, de manera que va anar a un pi i, de la fam que tenia, se’l va menjar. El va trobar tan bo que se’ls va anar menjant tots.

Els pins s’anaven digerint dintre la panxa de l’ horrisagaocop, però es veu que no els païa bé, que s’havien ajuntat. Li va arribar un fort mal de ventre que el va fer vomitar i va treure un pi molt alt, i després més.

Des d’ aleshores els pins són tan alts com els que podeu veure al bosc de Can Brustenga.

Grup B

El bosc de l’Skitch

fantàstida 09.05.13 003

 Companys, sabeu perquè Santa Eulàlia està envoltada de boscos?

Heu de saber que abans era tot a l’inrevés, era un gran oceà.

A les profunditats d’un volcà hi vivia un animal que es deia Skitch, amb la forma d’una gota d’aigua. Un dia va arribar a l’oceà i tenia tanta set que es va beure l’aigua fins que se la va acabar.

Al fons va trobar, ajaguda a terra, una femella de la seva espècie. Van voler continuar l’espècie i van tenir fills, però van néixer animals d’altres espècies.

Per poder-se alimentar van fer créixer els boscos, per això ara n’hi ha tants. La descendència dels Skitchos van evolucionar fins  arribar als humans i quan van evolucionar més van construir la biblioteca J. Ruiz i Calonja.

 Narrador

Perquè el foc crema?

 Sembla la cosa més clara del món, però si hi penseu una mica no és tan senzill d’explicar. És tot un misteri que ara us aclariré:

Heu de pensar que fa molts i molts anys, abans que la terra que trepitgem s’hagués fet prou forta per aguantar el pes de tanta gent, el foc no cremava  pas, tot just si feia una mica d’escalfor i una claror bonica i, quan s’agafava a un tros de llenya, un munt de palla… o el que fos, no es feia pas cendra, només s’anava encongint i es tornava de color blau. Si es “cremava” un pi tot sencer, quedava com una coliflor tota blava.

A les àligues els agradava volar a prop del foc per fer-se passar el fred; de vegades alguna hi queia a dintre i, si no es podia apagar de seguida, el foc l’anava reduint; per això ara hi ha “periquitos” que són blaus i petitons.

Una vegada un drac -que devia tenir fred- es va acostar a un incendi, però devia badar, perquè hi va caure a dintre.

Li va costar molt de sortir-ne i, mentre tant s’anava encongint fins que es va convertir en un llangardaix blau. No li va agradar gens veure’s tan petit. De fet es va empipar de mala manera, i es va barallar amb les flames; les va mossegar i les va trobar ben bones! El drac es va menjar tot aquell foc i mentre tant anava creixent. I en acabat es va menjar les brases; se li va posar una panxa com una bota.

Es va convertir en un drac menjafoc enorme, que sempre vigilava el fum per poder trobar foc i menjar-se totes les flames.

Va arribar un dia que no quedava cap incendi, cap focarret, ni un fogó, ni una brasa. El drac es va tornar a enrabiar, i aquesta vegada no tenia raó: És clar que no trobava més foc… si ja el tenia tot a dins de la panxa!

Va fer un bram molt fort, i li va sortir una llarga flamarada per la boca. Però era un foc molt diferent, era el foc rabiós del drac! Era tan calent que cremava i corria d’una estella a una altra. D’una alenada va encendre un paller, i en poca estona va ser cendra.

Es va adonar que havia fet foc nou: el foc com el coneixem ara a les fogueres de Sant Joan i el que encenem per fer una costellada.

Ja fa molts anys de tot això i el foc s’ha escampat pel món. Ha fet incendis i disbarats, però també ens ajuda molt.

Acosteu-vos-hi amb precaució,

que és foc de drac de debò.

I si en voleu saber més

pregunteu-ho als bombers.

foc

Inventa, fantasia…
Saps perquè els conills tenen les orelles llargues? Saps perquè quan plou es fan bassals?

Saps perquè les baldufes són rodones?

Ja saps… Abans, fa molts i molts anys no era pas així. ¬Doncs com era? I què va passar?¬ Ah, ah…

 

Sant Jordi a Fantàstida. 22.04.2013

Presentació del Club de Lectura Juvenil de Fantàstida a la

Revetlla de Sant Jordi.

Després d’una acurada preparació durant les darreres sessions de la tertúlia dels dijous, les dames i cavallers del club de Fantàstida han fet una lluïda presentació a la Sala Pau Casals durant els actes previs al Lliurament de Premis del Concurs de Punts de llibre i de la revetlla de Sant Jordi.

club fantàstida + conte Partegàs 007

A la pantalla de l’escenari, sota l’esguard del magnífic Drac que aquests dies hem estat construint entre tots a la biblioteca,  s’ han projectat unes imatges musicades de l’activitat del club que ha sorprès i emocionat tan als nostres protagonistes i al seu conductor com a la resta d’assistents.

FANTASTIDA SAMARRETAA continuació,  mudats amb la  samarreta amb el nou i divertit logotip del club, han fet gaudir els assistents amb  una bonica representació del primer capítol del llibre “La meravellosa medicina d’ en Jordi” de Roald Dalh,  en una adaptació que ha incorporat uns petits diàlegs de la tradicional llegenda, de manera que han aparegut personatges fantàstics com un drac, una princesa, un cavaller e inclús una vella bruixa al costat d’en Jordi i la seva àvia.

Per finalitzar, com si d’una de les habituals tertúlies setmanals es tractés, en J.Partegàs ens ha ofert un fantàstic relat, creat per ell mateix, amb un drac una mica especial…club fantàstida + conte Partegàs 018

Diari de Fantàstida 28.02.2013

roald

Avui, d’acord amb el que  es  va proposar  la setmana passada el protagonista de la tertulia  és en Roald Dahl.(1916-1990).

El narrador ha iniciat la sessió llegint uns entretinguts relats d’aquest autor, en concret “Cuentos en verso para niños perversos”.

Ens hem fet un bon fart de riure escoltant les versions en vers de contes tradicionals com “Els tres porquets”, “La Caputxeta Vermella”, la “Blancaneus”, etc…  I cal també fer menció de les extrordinàries il.lustracions del dibuixant, Quentin Blake que acompanyen els divertits relats. Aquí tenim una petita mostra:

lecturas-11-BlakeLobo

Blancanieves y los siete enanos

Cuando murió la madre de Blanquita dijo su padre, el Rey: <<Esto me irrita.¡Qué cosa tan pesada y tan latosa.

Ahora tendré que dar con otra  esposa…>> –es, por lo visto, un lío del demonio para un Rey componer sumatrimonio–.

Mandó anunciar en todos los periódicos: <<Se necesita Reina>>y, muy metódico, recortó las respuestasque en seguida llegaron a millones…

<<La elegida ah de mostrar con pruebas convincentes que eclipsa a cualquier otra pretendiente>>.

Por fin fue preferida a las demás la señorita Obdulia Carrasclás, que trajo unartefacto extraordinario comprado ablancanieves

algún exótico anticuario: era un ESPEJO MAGICO PARLANTE con marco de latón, limpio y brillante, que contestaba a

quien le plateara cualquier cuestión la verdad más clara. Así, por ejemplo, alguien quería saber qué iba cenar en ese día,

el chisme le decia sin  tardar: <<Lentejas o te quedas sin cenar>>. El caso es que la Reina, que cenar>>. El caso es que la

Reina, que Dios guarde, le preguntaba al trasto cada tarde: <<Dime Espejito, cuéntame  una cosa: de todas, ¿no soy yo la más

   hermosa?>>. Y el cachivache siempre:      

<<Mi Señora, vos sois la más hermosa,  encantadora y bella de este reino. No

                                                                               hay rival a quien no hayáis comido la  moral>>.01-CaperucitaLobo1

                  El temps de la sessió ens ha passat volant, animats amb aquestes  lectures, no obstant, el nostre narrador no ens ha volgut deixar amb les ganes d’escoltar la segona part de la llegenda de “Medusa”

Mentre Medusa estava embarassada de Posidó, va ser decapitada per l’heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Aquest va ser enviat –amb aquest objectiu– pel rei de Sèrifos, Polidectes, el qual desitjava la seva mort; per tant, li va ordenar aquesta missió esperant que fracassés. Però Hermes i Atena el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.

 Va aconseguir tallar-li el cap i, de la sang del coll tallat que va caure al terra va brollar la seva descendència: en sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor. Per precaució, Perseu va ficar el cap dins del sac, i va tornar a Sèrifos. Allà va matar Polidectes per haver-li desitjat la mort; li va ensenyar el cap de Medusa i aquest es convertí en pedra. També va usar el cap de Medusa per rescatar Andròmeda i, en algunes versions, petrificar el tità Atlas.

Perseu va regalar el cap de la Gorgona a la deessa Atenea, que el portà al seu escut com a arma, ja que continuava conservant els seus terribles efectes. D’altra banda, la sang de Medusa va ser recollida per Atena i entregada a Asclepi, ja que tenia el poder de ressuscitar als morts.

perseo-y-algol

Diari de Fantàstida 21.02.2013

Avui els joves tertulians comencen parlant de contes. El cavaller del drac bicèfal molt animat, ens explica una versió dels “Tres porquets”, perquè de versions n’hi ha vàries.

El nostre narrador ens assegura  que a l’autèntica versió dels tres porquets, el llop es menja dos i el tercer, queda amb el llop per anar a buscar fruits al bosc el dia següent…

El porquet matina més que el llop i quan arriba la fera  on havien quedat li diu que ja n’està fart de menjar pomes i que se’n torna cap a casa. El llop queda amb un pam de nas.

L’endemà, el porquet se’n va al mercat i compra una manteguera i de tornada cap a casa es troba el llop pel camí…

Com s’ho va fer el tercer porquet per lliurar-se de l’assetjament del llop?

Au va! feu memòria!

9146547-lobo-feroz-y-tres-cerditos

Després d’aquesta inesperada incursió en el món dels contes tradicionals, les dames i cavallers ens fan cinc cèntims del que estan llegint:

“Diari del Greg”, Kinney, Jeff.

“Estimada Susie, estimat Pol ”, Nöstlinger, Christine.

“ El nen que vivia als estels”, Sierra i Fabra, Jordi.

“ Matilda”, Dahl, Roald.

Arran d’aquesta darrera recomanació, parlem d’en Roald Dahl.(1916-1990).

Tot i que la dama de l’ unicorn, que l’està llegint, ens diu que és una mica difícil i que cal ser un bon lector per tal d’ entendre’l.

Aquest autor gal·lès, ha estat reconegut com un dels grans renovadors de la literatura juvenil del segle XX. A totes les seves trames sempre hi ha un personatge bo i al seu voltant  la resta, són abominables i dolents.

Ens proposem dedicar-li algunes sessions i treballar amb algun dels seus relats.

Per finalitzar la sessió d’avui, el relat. L’esperada llegenda de la  “ Medusa”.(1a part).

El capritxós déu Zeus s’enamora de Dànae, la filla d’ Akrisi, rei d’Argo, a la festa de les oliveres.

El rei ansiós de saber el seu futur consulta a seu déu Apol·lo i tement un oracle segons el qual un nét seu el mataria tanca a Dànae en una torre. Però, aconseguirà això evitar que  Zeus desisteixi del seu enamorament? Evidentment no, i com a conseqüència el rei Akrisi abandona la seva filla i el seu nét a la platja d’ on la recullen i l’acullen unes dones pescadores amb les quals conviurà amb el seu fill Perseu. El noi, que reunirà moltes qualitats, es convertirà en un gran heroi del poble i  acabarà immers en  la gran aventura de capturar la “Medusa”…

La propera setmana el desenllaç.

Medusa_by_PhatDoughBoyNo hi falteu dames i cavallers!

Diari de Fantàstida 14.02.2013

cor llibre

Avui iniciem la sessió parlant de St. Valentí . El nostre narrador ens explica que per els espanyols aquest Sant és el patró dels enamorats però en canvi, per els catalans… és el patró de les mentides! Quina sorpresa!

Així doncs, provem a veure qui la diu més grossa :

El Cavaller del llop de tres caps ens assegura que és un noi pacífic i que

no es baralla mai…

 

El Cavaller del drac bicèfal diu que és un noi molt tranquil,

 que no es mou mai de la cadira…

 

La Dama del llamp ens jura

que li encanta la sopa de peix…

 

El Cavaller de l’àliga bicèfala  diu que la seva habitació

 està súper endreçada,  sempre…!

 

I, el Cavaller del drac cua de fletxa ens vol convèncer que

sempre està llegint i fent els deures… no juga mai a la play, ni mira la televisió.


Després d’aquest divertit inici de la tertúlia, els membres del club expressen les seves ganes de continuar la elaboració del nou  mapa de fantàstida  deixant fluir la  imaginació en la creació d’un món imaginari. Els nous mons fantàstics d’avui són:

 

“El món dels guerrers mítics”

“L’ infra-món”

“La Galaxia infernal”, i

“El món de l’inrevés”

 

Mentre els membres del club dibuixen, el nostre narrador ens ha fet agafar esgarrifances amb el relat que ens ha explicat. Una llegenda Irlandesa, estreta del llibre Cuentos populares irlandeses”, edició a càrreg de José Manuel de Prada que porta per títol “Sheela-na-Skean” de Lady Wilde.

Al Comtat de Cork, a prop de Fermoy, on hi ha una vella granja en ruïnes amb molta mala fama i que ningú s’atreviria a reconstruir o habitar…

Fa molts anys hi vivia sol  un vell molt ric: no es podia adormir si no tenia un sac de monedes d’or per coixí. El vell va ser cruelment assassinat i les sospites van recaure sobre la seva criada, la  Sheela-na- Skean, coneguda  pel seu mal caràcter i el seu aspecte sinistre, la qual finalment va ser acusada i condemnada a morir a la forca sense que aparegués l’ apreciat tresor.

Aquell or tacat de sang va moure el fill i després els nets del ric granger, però entre les runes del vell castell vetllava el fantasma de Shela la del ganivet…

 Potser no va ser ella qui va matar al vell?

 O, es que, encara defensa el tresor?

 cupido fletxa

Dames i cavallers, ara us toca a vosaltres: podeu desvetllar el misteri?

Diari de Fantàstida 07.02.2013

A la sessió anterior els membres del club van quedar amb ganes de parlar de mitologia grega, sobretot dels seus entremaliats déus i dees. Així que, avui el nostre narrador ens ha complagut explicant-ne alguns mites més d’aquests personatges.

Inspirat en algun dels relats del llibre, “Relats de mitologia. Els Déus”, de l’autora Maria Àngels Anglada amb il·lustracions de Carme Peris,   atenea1hem escoltat la història del déu Dionís , fill de Zeus i Sémele, el qual va se molt aclamat per ensenyar als homes el conreu de la vinya  i com elaborar un bon vi.

També hem assistit al naixement de dins del cap de Zeus, a cop de mall, de la dea Atenea, armada i vestida per anar a la guerra.

I amb ganes ens hem quedat de sentir  el relat de  la Gorgona, coneguda també amb el nom de Medusa…

Potser el proper dia ens delectarà amb aquesta interessant llegenda.

Mentre escoltaven, alguns dels membres del club han aprofitat per lliurar la seva inspiració i dibuixar a les noves plantilles dissenyades pel mateix narrador.

Santa Eulàlia de Ronçana-20130207-00219

El cavaller de l’Àliga  bicèfala  ha dibuixat

“Un regne als núvols” i,

 “El regne de l’aigua”

La dama de Cupido també ha creat

“El país de les sirenes”

i el cavaller del Drac bicèfal ha traçat

“La terra de les estacions”.Santa Eulàlia de Ronçana-20130207-00227

Aquests dibuixos, que són com encaixos aniran formant el nou projecte  del mapa del món de Fantàstida.

Ànim dames i cavallers que tenim tot un món fantàstic per descobrir!

Diari de Fantàstida 13.12.2012

Comencem el desembre després d’un llarg pont parlant del “Hobbit”. El Cavaller del Drac de Tres Caps ens ha portat una edició molt antiga del llibre que hi ha a casa seva.

Després de satisfer la curiositat d’aquest llibre antic parlem de les diferencies que hi ha entre hobbits, nans i elfs, aquests enigmàtics  personatges que s’assemblen però que en realitat són ben diferents.
Els nans per exemple són tots molt barbuts i s’agafen la barba amb el cinturó; els hobbits són parents de les fades i amants de les aventures.                                                                                                                                                                                                                                                                                        Parlem de personatges, vosaltres teniu algun personatge inventat?
El Cavaller de l’Àliga bicèfala ens parla del seu un personatge inventat i aprofita per introduir el tema d’avui:

“històries de sang i fetge”  

Ah! Gerard Gerardet que et vas voler menjar el fetge d’un mort i  se’t va girar la sort….

Però el relat que ha estat ben esgarrifós ens l’explica’t el nostre narrador.Castell de Caldes de Malavella

“La Baronessa del Castell de Caldes de Malavella”.

En aquest castell vivia una baronessa molt cruel que s’enriquia a costa del poble, no estava casada i no va tenir cap fill. Només volia manar i no morir-se mai. Per tal d’aconseguir aquest objectiu va pactar amb el gran banyut que es menjaria el cor d’un nen menor d’onze anys, dos cops l’any. Però qui seria el seu botxí? Doncs, al seu servei hi tenia un xicot que es deia Maurici al qual feia convertir en un  llop amb un beuratge amagat dins la copa de vi. Durant molts anys en Maurici va portar el cor d’un nen a la baronessa sense adonar-se, fins que un dia no va beure el vi…

Mentrestant, al poble la gent que tenia molta por de perdre els seus fills van idear un pla per tal que els nens que desapareguessin fossin els d’ un altre poble. Així que, un home vestit de pallasso s’encarregava d’embadocar els nens d’altres pobles i deixar-los abandonats al bosc.

Fins que tot plegat una nit, al bosc, tot es va capgirar i va ser el mateix Maurici qui amb el malefici va acabar…

Què és el que fa més terror?

 Menjar-se el cor d’un nen…

Ser en Maurici

        Ser un pallasso que abandona nens al bosc…

I vosaltres que en penseu?

I sabeu perquè el poble es diu Caldes de Malavella?

Diari de Fantàstida 29.11.2012

Avui noves propostes a Fantàstida. Ens plantegem fer una lectura en comú d’un llibre, que tot i que la seva primera edició data del 1937, està d’actualitat “El Hobbit , o Viatge d’anada i tornada “, de J.R.R, Tolkien.

Aquesta lectura ens donarà noves idees per tal d’omplir el nostre mapa de nous paissatges i personatges  fantàstics a través de l’aparició de societats molts diverses amb una gran quantitat  d’éssers els quals alguns  ja hem anat treballant  en anteriors sessions del club, nans, fades, trolls, gegants i per suposat els hobbits.

Per tal d’introduirnos en  el seu lleguatge iniciem la lectura del primer capítol.

El Cavaller del Drac de Tres Caps inicia la lectura, ens endinsem

FANTASTIDA 29.11.12 001

en les  descripicions tan de   la casa com de l’aspecte del  seu protagonista, un hobbit que veritablement viu en un palau sota terra . Les paraules, ull de bou, turó, entre d’altres animen la tertúlia per  la recerca del seu significat.

Bolsón_Cerrado

Després el Cavaller de l’Aliga Bicèfala , es l’encarregat de continuarla lectura a la part del text que ens parla dels seus orígens de l’entorn  i de la seva màgia…

  • Sabeu quina és?
  • Qui és la Gent Gran?
  • Com vesteixen?

El relat del dia. Un conte d’àngels.

Hi havia una vegada dos esperits purs que estàven al servei del Déu Alà i tenien la misió de cuidar els humans. Els àngels un dia li van plantejar al seu Déu que no sabien perquè havien de cuidar un éssers que feien tantes coses dolentes com emborratxar-se i  fer  la guerra.

Llavors el seu Déu  els va enviar a viure amb els homes i així posar-los a prova a veure si ells podrien aconseguir portar una vida modélica.

Però malauradament no van trobar la manera d’aconseguir ser uns humans model i no sucumbir a les temptacions…

I vosaltes què en penseu? Com ho faríeu?

Diari de Fantàstida 22.11.2012

Avui parlem de tribus. Qui viu en el món llegendari? Doncs segons les humanitats antigues, els deus van crear uns homes que no els van sortir be i encara volten per la creació, són les restes d’una humanitat esgarrada…

Fem una relació:

Els genis, yetis, nans, follets, trolls, naiades, elfs, encantades, titans, fades, gins, leprechaunds, nyitus, mamarrus…..

Què en sabem d’aquestes tribus?

El nostre narrador ens explica que els genis  viuen des del nord d’Àfrica cap a l’Àsia fins a la India. Viuen en escletxes , sota terra. Els grans reis els tancaven dins d’unes gerres i les soldaven perquè no poguessin fugir. I quan algun pescador les treia de l’aigua llavors sortia el geni que hi havia dins i els concedia un desig.

Dels “yetis” el cavaller del Drac atac (marc) … ens diu que són persones molt grans i fortes i  el cavaller de l’àliga bicèfala ens diu que són peluts, viuen a les muntanyes de l’Himàlaia entre la Xina i el Tibet i que  tenen els cabells vermells!

I els “trolls”? Els trolls són entremaliats fan els que els hi ve de gust, no tenen clar què es bo o dolent. Viuen sota els ponts, són boteruts com una soca, molt deformes, tenen els nassos enormes i fan pudor.

Sabeu qui són els “leprechaunds”? Doncs aquest personatges són irlandesos, van molt ben vestits i són molt treballadors, concretament són sabaters i el.laboren la millor cervesa de ginebró. Quan veus un no l’has de deixar de mirar perquè  al moment que parpelleges  desapareixen……