Diari de Fantàstida 15.11.12

Bruixes !!(2a part)

La setmana passada ens van quedar coses pendents de parlar de les bruixes , així que avui hem decidit fer una segona part per parlar d’aquests personatges. Comencem doncs tornant a demanar disculpes pel què direm d’ elles…

Com i qui descobria les bruixes?

Hi havia diferents maneres de fer-ho i es feia a dins d’una església. El capellà, quan acabava de dir la missa si no tancava el missal, la dona que se suposava que era bruixa, no podia sortir de l’església. També feien servir dues agulles fent una creu dins de la pica de l’aigua beneita i si era bruixa a ficar la ma, es quedava enganxada al la pica.

La guerra de màgia per aturar la bruixeria.

Després de l’akelarre, les bruixes picaven fort a l’aigua d’un gorg i aixecaven un núvol negre, dins d’aquest núvol les bruixes volaven amb una bossa plena de pel de cabra. Es dirigien cap el camp que volien fer malbé i allà tiraven el pels que es transformaven en boles de gel que arrasaven els camps.Els capellans quan veien arribar la nuvolada, tocaven les campanes i llençaven aigua beneita.

Què llegir?

A continuació , les dames i els cavallers han anat llegint fragments del llibre de la Caça de Bruixes al Vallès, de Garcia Carrera R. , referents als caçadors de bruixes, les tortures i l’interrogatori. Tot plegat un bon grapat de cultura…

Construïm un conjur?

Animats després de gaudir amb tanta informació hem fet dos grups, les bruixes i els bruixots, com no, i  hem construït tot un grapat de conjurs ben divertits a partir de dues lletres la “ll” i la “ny”…

” Per anys i panys,

codony em-pinyolat apunyalat

afanyat a fer un nyap”.

“La vella balla,

la llengua al coll

coll de la filla

del vell llimac” .

“Canya de vinya

pinyol del punyal

punyal de la pinya”.

“Del coll de la vall avall

el conill balla,balla

el conill balla i falla.”

“Onya de vinya

banya de pinya

la nyinya s’afanya”.

Avall de la vall

balla la filla

del vell llimac,

llarg, llarg…”

“Manya -menya

la vinya guenya”.

“La nyinya de banya

s’apanya”.

El relat.  “L’ ungüent  de les bruixes.”

Avui el nostre narrador ens ha explicat com el jove Joan va trobar feina en una masia i de com encuriosit amb els afers de les dones de la casa de les quals sospitava que eren bruixes, es va ficar en un veritable embolic de bruixeria del qual va sortir una mica refredat…..

Au! Dames i Cavallers feu la vostra aportació al relat!

Diari de Fantàstida 08.11.12

Avui dinàmica tertúlia sobre bruixes. Abans de començar demanem perdó a totes  les bruixes per tot el què direm d’ elles.

Les bruixes existeixen, són persones com nosaltres. Ho sabíeu?

El Cavaller del Cérvol respon immediatament  que sí. Es veu que  està molt posat en el tema i ens diu que segons com naixes pots ser una bruixa o un bruixot i també que per esbrinar si ets una bruixa o bruixot, et submergeixen amb un pes i si flotes és que ho ets.

Quines coses es diuen de les bruixes?  Que barregen coses en un calder…I com se’n diu d’ això?... Beuratge, poció.

Què més fan les bruixes?

El Cavaller del Drac Rampant ens explica  que també fan “màgia negra”, malediccions, mal d’ull, et miren d’una manera especial que fa que una persona prengui mal.

També fan untatges  amb greixos d’animals o resina d’arbres, que et fan sortir pels…

El Cavaller del Drac Bicèfal afegeix que també volen amb una escombra, dalt d’un gat o a cavall d’un llibre.

El Cavaller del Cérvol torna  a intervenir. Ens explica què es converteixen en animals, en un gat negre, en una llebre o una serp….

Algú coneix alguna bruixa?

El conductor del grup ens explica que la seva àvia, a les golfes de la casa on vivia hi va trobar coses de bruixes. Va veure com un dia torturava una ratapinyada perquè havia remenat les seves coses.

La Dama de l’Àliga de la cua esmussada  ens explica que ella va veure com a casa seva mataven un gall d’ indi i li va semblar esgarrifós.

On i quan es reuneixen les bruixes? 

A la mitjanit quan hi ha lluna plena, en una clariana del bosc. Hi poden arribar de moltes maneres.

Com s’anomenen aquestes trobades?

A Catalunya se’n diu “El Sàbat” i al País Basc “Aquelarre”.

Què fan? 

Invoquen el “Gran banyut”, parlen de les coses que han fet, li fan reverències i mengen rostit de pollastre.

Sabies que si vols fer-te bruixa o bruixot has d’esperar una nit de Sant Joan?

Després de tota aquesta informació els membres de fantàstida han tret d’un calder tot un seguit de retalls estrets  del llibre de “ Caça de bruixes al Vallès”  de Raimundo García Carrera que han anat llegint , referents a diferents plantes de botànica oculta que feien servir les bruixes per fer les seves pocions  i ungüents i també  dels seus rituals:

  • La Mandràgora
  • El Coliandre
  • La Beliadona, etc…

El relat del dia. “El Castell de Burriac”.

Hi havia una vegada, a l’altra banda del Montseny un castell envoltat per arbres i bardisses. Per les finestres es veien moure’s ombres i sobre el terrat es veien ballar les bruixes, potser allà feien el seu ritual. Es deia que allà hi vivia la bruixa Guilleuma i que li havia fet mal d’ull a un pagès que d’un temps enrere era molt ric i ara s’estava arruïnant. El pagès estava apunt d’abandonar i marxar del poble. Però hi havia un ocell, una alosa que es va oferir a ajudar-lo perquè no volia quedar-se sense menjar si el pagès abandonava els camps. L’alosa va anar fins al castell i allà va trobar la bruixa Guilleuma que li va confirmar que havia estat ella qui havia maleït el pagès perquè havia tret una pedra que hi havia al mig del camp que era  màgica…

Sabeu perquè?

Ànim Dames i Cavallers, feu les vostres aportacions!!!

Diari Fantàstida 18.10.2012

La sessió d’avui ha començat parlant d’un dels llibres penjat als murals.“Les memòries d’Idhun”, Maite Carranza (1apart, La Resistència). El cavaller del Drac Rampant que és un superlector segons els seus companys, s’ha passat aquests darrers dies del pont capficat a la lectura d’aquesta novel·la juvenil. El Cavaller D.R ens explica la  necessitat que ha tingut d’haver de  rellegir algun dels capítols per la complexitat del llenguatge i també de la trama. Estem parlant amb un lector de 10 anys…

Li hem fet moltes preguntes:

Quan llegeix? Quanta estona? L’ha llegit algú més a casa teva? Qui?

T’empipa que hi hagi segona part…? El cavaller ens ha contestat – Que va! Ho trobo divertit ! I, confio que sigui tant divertida com la primera!

Aquest noi és un crack! …comenten la resta de companys, entusiasmats.Felicitem al Cavaller del D.R que per suposat ens el recomana!. Ara que , també ens adverteix que al que li agradi llegir amb il·lustracions en aquesta lectura no en trobarà.

Parlem-ne, us agrada llegir amb il·lustracions?. A la majoria els agrada que hi hagi alguna il·lustració de la lectura.

Continuem amb la dama de l’Aliga de cua  esmussada que està llegint, “El presoner del casal del Diable”, de Pau Joan Hernàndez.

Ens comenta que ha tingut que deixar de llegir al vespre  perquè al principi semblava divertit però, un dia ho va fer abans d’anar al llit, la trama  es va començar a posar perillosa i després no va poder dormir. Se li va començar a barrejar la lectura amb el somni.

A vosaltres us passa?

Després el cavaller  del Drac Bicèfal  també ens ha parlat d’ “En Jack peusalats”, de Philip Pullman. Tots em rigut molt amb les aventures d’aquest heroi vestit de dimoni que vigila  a la nit els tenebrosos carrers de la ciutat de Londres.

També hi hagut quatre nous nomenaments. Tres Dames i un Cavaller.

Els seus avatars:

La dama de L’ Unicorn.

La dama del Tritó.

La dama del Llamp.

El cavaller del Drac Tricèfal

Per finalitzar, el relat d’avui. “La dona d’aigua de la Vall de Ros”.

Pendents ens tenia el nostre narrador de la llegenda de ” La dona d’aigua” des de la setmana passada.

Com que és una historia ambientada en un entorn molt proper, a Sant Miquel del Fai, amb els seus salts d’aigua i els gorgs que es fan, de seguida tots ens hi hem trobat allà. Endinsats a la història de l’amo d’una masia que es va enamorar bojament de la Reina de les dones d’aigua, apareguda entre la boira. I com l’home   es va haver de  sotmetre a les seves condicions per tal de fer-la la seva esposa.

Malauradament, l’ incompliment del pacte establert, va fer que aquesta bonica història d’amor no acabés com ens esperàvem …..

Endavant cavallers,  feu els vostres comentaris!

Cada dijous a les cinc de la tarda a la biblioteca.

Al club també hi ha lloc per tu!  T’ hi esperem!!!!

Diari de Fantàstida 11.10.12

Avui hem començat directament amb recomanacions. Aquests joves lectors van per feina.

L’A.B.  ens ha parlat de  ” Els espectres de la nit” de K.M. Peyton, hem mirat els dibuixos tenebrosos d’aquests éssers fantasmes que munten cavalls fantasmagòrics.

Així doncs, parlant de dibuixos  han estat ben lloats els dibuixos  del Quentin Blake i s’han afegit títols  il.lustrats  per aquest autor:

“Els cul d’olla”, ” En Charlie i la fàbrica de Xocolata” o “El gran amic gegant”, tots aquest escrits pel   Roald Dahl. D’aquest darrer títol el nostre narrador ens ha explicat que està ambientat a la boirosa ciutat de  Londres  provocat pel fum espès de les estufes . La història ens parla d’una nena òrfena i que es fa amiga d’un gegant. Ens ha llegit el primer fragment i s’ha comentat l’estil d’escriptura de les coses que es donen per enteses en el text.

Continuem parlant de gegants amb “El gegant de les muntanyes” que viu en un lloc secret on no s’hi pot entrar.  Cada vegada que mira enfora  veu una ciutat nova i que el món va creixent…tot respon al fet de que el temps pels gegants passa molt lentament.

El tema del dia. “Les dones d’aigua”

Què són les fades?  Papallones, éssers fantàstics, éssers vius…

Com són? Maques, petites, velles (fada padrina)…

Qùe fan?  Tenen poders, fan màgia…

On viuen? En un palau, en un arbre, a les coves de gel… al nostre país les fades viuen als gorgs, són fades d’aigua dolça i s’anomenen “Encantades”. També hi ha fades d’aigua salada… les sirenes del mar.

Sabíeu que hi ha fats i fades?

Títols: “La dama de les congestes” d’ Andersen, ” El nens voladors” d’ en Pere Calders i “La doncella del mar”, també d’ Andersen.

El relat. “Els nens voladors” d’en Pere Calders.

Un relat divertit que ens explica la història d’una nena que esta avorrida dels grans esmorzars que li prepara la seva mare . De sobte un dia se li apareix una velleta que li demana alguna cosa per menjar i  la nena entusiasmada li regala el seu esmorzar. Com agraïment la dona li regala un do que li permet enlairar tot el que li vingui de gust. La nena s’ho passa molt bé fent us d’aquest poder com a divertiment fins que  la descobreixen i els adults que l’envolten en volen treure profit. Finalment la nena troba a la velleta que li va atorgar el do i li demana que li tregui , com que no vol,  la fa volar amunt i avall fins que li torna a concedir el do de ser una nena normal.

Cada dijous a les 5 de la tarda

Al club també hi ha lloc per tu. T’hi esperem!!!