Avui, d’acord amb el que  es  va proposar  la setmana passada el protagonista de la tertulia  és en Roald Dahl.(1916-1990).

El narrador ha iniciat la sessió llegint uns entretinguts relats d’aquest autor, en concret “Cuentos en verso para niños perversos”.

Ens hem fet un bon fart de riure escoltant les versions en vers de contes tradicionals com “Els tres porquets”, “La Caputxeta Vermella”, la “Blancaneus”, etc…  I cal també fer menció de les extrordinàries il.lustracions del dibuixant, Quentin Blake que acompanyen els divertits relats. Aquí tenim una petita mostra:

Blancanieves y los siete enanos

Cuando murió la madre de Blanquita dijo su padre, el Rey: <<Esto me irrita.¡Qué cosa tan pesada y tan latosa.

Ahora tendré que dar con otra  esposa…>> –es, por lo visto, un lío del demonio para un Rey componer sumatrimonio–.

Mandó anunciar en todos los periódicos: <<Se necesita Reina>>y, muy metódico, recortó las respuestasque en seguida llegaron a millones…

<<La elegida ah de mostrar con pruebas convincentes que eclipsa a cualquier otra pretendiente>>.

Por fin fue preferida a las demás la señorita Obdulia Carrasclás, que trajo unartefacto extraordinario comprado a

algún exótico anticuario: era un ESPEJO MAGICO PARLANTE con marco de latón, limpio y brillante, que contestaba a

quien le plateara cualquier cuestión la verdad más clara. Así, por ejemplo, alguien quería saber qué iba cenar en ese día,

el chisme le decia sin  tardar: <<Lentejas o te quedas sin cenar>>. El caso es que la Reina, que cenar>>. El caso es que la

Reina, que Dios guarde, le preguntaba al trasto cada tarde: <<Dime Espejito, cuéntame  una cosa: de todas, ¿no soy yo la más

   hermosa?>>. Y el cachivache siempre:      

<<Mi Señora, vos sois la más hermosa,  encantadora y bella de este reino. No

                                                                               hay rival a quien no hayáis comido la  moral>>.

                  El temps de la sessió ens ha passat volant, animats amb aquestes  lectures, no obstant, el nostre narrador no ens ha volgut deixar amb les ganes d’escoltar la segona part de la llegenda de “Medusa”

Mentre Medusa estava embarassada de Posidó, va ser decapitada per l’heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Aquest va ser enviat –amb aquest objectiu– pel rei de Sèrifos, Polidectes, el qual desitjava la seva mort; per tant, li va ordenar aquesta missió esperant que fracassés. Però Hermes i Atena el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.

 Va aconseguir tallar-li el cap i, de la sang del coll tallat que va caure al terra va brollar la seva descendència: en sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor. Per precaució, Perseu va ficar el cap dins del sac, i va tornar a Sèrifos. Allà va matar Polidectes per haver-li desitjat la mort; li va ensenyar el cap de Medusa i aquest es convertí en pedra. També va usar el cap de Medusa per rescatar Andròmeda i, en algunes versions, petrificar el tità Atlas.

Perseu va regalar el cap de la Gorgona a la deessa Atenea, que el portà al seu escut com a arma, ja que continuava conservant els seus terribles efectes. D’altra banda, la sang de Medusa va ser recollida per Atena i entregada a Asclepi, ja que tenia el poder de ressuscitar als morts.

Avui els joves tertulians comencen parlant de contes. El cavaller del drac bicèfal molt animat, ens explica una versió dels “Tres porquets”, perquè de versions n’hi ha vàries.

El nostre narrador ens assegura  que a l’autèntica versió dels tres porquets, el llop es menja dos i el tercer, queda amb el llop per anar a buscar fruits al bosc el dia següent…

El porquet matina més que el llop i quan arriba la fera  on havien quedat li diu que ja n’està fart de menjar pomes i que se’n torna cap a casa. El llop queda amb un pam de nas.

L’endemà, el porquet se’n va al mercat i compra una manteguera i de tornada cap a casa es troba el llop pel camí…

Com s’ho va fer el tercer porquet per lliurar-se de l’assetjament del llop?

Au va! feu memòria!

Després d’aquesta inesperada incursió en el món dels contes tradicionals, les dames i cavallers ens fan cinc cèntims del que estan llegint:

“Diari del Greg”, Kinney, Jeff.

“Estimada Susie, estimat Pol ”, Nöstlinger, Christine.

“ El nen que vivia als estels”, Sierra i Fabra, Jordi.

“ Matilda”, Dahl, Roald.

Arran d’aquesta darrera recomanació, parlem d’en Roald Dahl.(1916-1990).

Tot i que la dama de l’ unicorn, que l’està llegint, ens diu que és una mica difícil i que cal ser un bon lector per tal d’ entendre’l.

Aquest autor gal·lès, ha estat reconegut com un dels grans renovadors de la literatura juvenil del segle XX. A totes les seves trames sempre hi ha un personatge bo i al seu voltant  la resta, són abominables i dolents.

Ens proposem dedicar-li algunes sessions i treballar amb algun dels seus relats.

Per finalitzar la sessió d’avui, el relat. L’esperada llegenda de la  “ Medusa”.(1a part).

El capritxós déu Zeus s’enamora de Dànae, la filla d’ Akrisi, rei d’Argo, a la festa de les oliveres.

El rei ansiós de saber el seu futur consulta a seu déu Apol·lo i tement un oracle segons el qual un nét seu el mataria tanca a Dànae en una torre. Però, aconseguirà això evitar que  Zeus desisteixi del seu enamorament? Evidentment no, i com a conseqüència el rei Akrisi abandona la seva filla i el seu nét a la platja d’ on la recullen i l’acullen unes dones pescadores amb les quals conviurà amb el seu fill Perseu. El noi, que reunirà moltes qualitats, es convertirà en un gran heroi del poble i  acabarà immers en  la gran aventura de capturar la “Medusa”…

La propera setmana el desenllaç.

No hi falteu dames i cavallers!