Diari de Fantàstida 06.06.2013. 1r Aniversari !

Avui fem una gran festa  per celebrar el primer aniversari del club.

Reunits a la Sala d’actes de la biblioteca i vestits de gala per a l’ocasió, el consell del regne en ple han fet un repàs de les aventures fantàstiques viscudes durant aquest primer any d’existència que no han estat poques…

Temes

El rei Artús i els cavallers de la taula rodona, orígen de la fantasia heroica

El destí, l’elegit

 Homenatge a “ l’ocell de foc”

Els fantasmes

El temps  i l’espai

    Les dones d’aigua

   La mort

   Nans, fades, trolls, gegants a“El hòbbit, un viatge inesperat”

   Les bruixes i els conjurs

  Els éssers  mitològics

  El mon d’en Roald Dalh 

 El mon a l’inrevés i la Terra de Xauxa

 Al inici de  la sessió algunes dames i cavallers de Fantàstida han estat entrevistats per la televisió local ,”Canal Set”.  En principi, estàven una mica nerviosos, però han acabat sortint molt bé.

Després han vist un audiovisual molt emotiu amb  una selecció imatges des dels  orígens del club fins ara. I a continuació s’han fet dos nous nomenaments:

La “Dama del Cérvol” i el “Cavaller del Grifó” que seuran a la taula rodona al costat de:

EL CAVALLER CUA DE FLETXA

EL CAVALLER DEL DRAC BICÈFAL

EL CAVALLER DEL CÉRVOL

EL CAVALLER DEL LLOP DE TRES CAPS

LA DAMA DEL TRITÓ

EL CAVALLERD DEL DRAC RAMPANT

LA DAMA DE L’ÀLIGA DE LA CUA ESMUSSADA

EL CAVALLER DE L’ÀLIGA BICÈFALA

EL CAVALLER DEL DRAC DE TRES CAPS

LA DAMA DE L’UNICORN

LA DAMA DEL LLAMP

EL CAVALLER DEL DRAC ATAK

LA DAMA DE CUPIDO

EL CAVALLER DE L’UNICORN

I per acabar-ho d’adobar un pastís de xocolata que ha estat vist i no vist!aniversari f 013

El relat del dia també ha estat molt especial. El nostre narrador ens ha mantingut bocabadats amb la  història de “Tristan e Isolda” . Aventures, amor i música ben complementats han fet que la festa d’avui de fantàstida no pogués tenir un millor final.

File:Leighton-Tristan and Isolde-1902.jpg

Felicitats Dames i Cavallers!

Anuncis

Diari de Fantàstida 09.05.2013

Avui noves propostes.

Els membres del club seran els creadors de les seves històries fantàstiques.

Pensarem una pregunta de les fàcils.

-Per què..?

Inventa:

– Abans no era així.

Com anàven les coses en aquell temps?

Un dia tot va canviar…

Un personatge poderós, un cataclisme.

– Des d’aquell dia les coses són com ara.

Traslladats a una terra original abans de que fos com és ara, en un temps imaginari ens inventem  una “llegenda d’origen”.

 

I el resultat ha estat aquest:

Grup A

  • fantàstida 09.05.13 005

Perquè els pins són tan alts?

 Oh, abans no eren pas així!

Ve’t aquí que en aquell temps

                                                   que els ocells tenien dents

                                                 i caminava el dofí…

Els pins eren més baixets que l’espècie humana. Qualsevol ganàpia podia saltar un pi. La tribu dels pixapins eren els més pocavergonyes.

Un dia va arribar d’una altra galàxia, un animal molt curiós; era un horrisagaocop. Tenia molta gana i no trobava res per menjar, de manera que va anar a un pi i, de la fam que tenia, se’l va menjar. El va trobar tan bo que se’ls va anar menjant tots.

Els pins s’anaven digerint dintre la panxa de l’ horrisagaocop, però es veu que no els païa bé, que s’havien ajuntat. Li va arribar un fort mal de ventre que el va fer vomitar i va treure un pi molt alt, i després més.

Des d’ aleshores els pins són tan alts com els que podeu veure al bosc de Can Brustenga.

Grup B

El bosc de l’Skitch

fantàstida 09.05.13 003

 Companys, sabeu perquè Santa Eulàlia està envoltada de boscos?

Heu de saber que abans era tot a l’inrevés, era un gran oceà.

A les profunditats d’un volcà hi vivia un animal que es deia Skitch, amb la forma d’una gota d’aigua. Un dia va arribar a l’oceà i tenia tanta set que es va beure l’aigua fins que se la va acabar.

Al fons va trobar, ajaguda a terra, una femella de la seva espècie. Van voler continuar l’espècie i van tenir fills, però van néixer animals d’altres espècies.

Per poder-se alimentar van fer créixer els boscos, per això ara n’hi ha tants. La descendència dels Skitchos van evolucionar fins  arribar als humans i quan van evolucionar més van construir la biblioteca J. Ruiz i Calonja.

 Narrador

Perquè el foc crema?

 Sembla la cosa més clara del món, però si hi penseu una mica no és tan senzill d’explicar. És tot un misteri que ara us aclariré:

Heu de pensar que fa molts i molts anys, abans que la terra que trepitgem s’hagués fet prou forta per aguantar el pes de tanta gent, el foc no cremava  pas, tot just si feia una mica d’escalfor i una claror bonica i, quan s’agafava a un tros de llenya, un munt de palla… o el que fos, no es feia pas cendra, només s’anava encongint i es tornava de color blau. Si es “cremava” un pi tot sencer, quedava com una coliflor tota blava.

A les àligues els agradava volar a prop del foc per fer-se passar el fred; de vegades alguna hi queia a dintre i, si no es podia apagar de seguida, el foc l’anava reduint; per això ara hi ha “periquitos” que són blaus i petitons.

Una vegada un drac -que devia tenir fred- es va acostar a un incendi, però devia badar, perquè hi va caure a dintre.

Li va costar molt de sortir-ne i, mentre tant s’anava encongint fins que es va convertir en un llangardaix blau. No li va agradar gens veure’s tan petit. De fet es va empipar de mala manera, i es va barallar amb les flames; les va mossegar i les va trobar ben bones! El drac es va menjar tot aquell foc i mentre tant anava creixent. I en acabat es va menjar les brases; se li va posar una panxa com una bota.

Es va convertir en un drac menjafoc enorme, que sempre vigilava el fum per poder trobar foc i menjar-se totes les flames.

Va arribar un dia que no quedava cap incendi, cap focarret, ni un fogó, ni una brasa. El drac es va tornar a enrabiar, i aquesta vegada no tenia raó: És clar que no trobava més foc… si ja el tenia tot a dins de la panxa!

Va fer un bram molt fort, i li va sortir una llarga flamarada per la boca. Però era un foc molt diferent, era el foc rabiós del drac! Era tan calent que cremava i corria d’una estella a una altra. D’una alenada va encendre un paller, i en poca estona va ser cendra.

Es va adonar que havia fet foc nou: el foc com el coneixem ara a les fogueres de Sant Joan i el que encenem per fer una costellada.

Ja fa molts anys de tot això i el foc s’ha escampat pel món. Ha fet incendis i disbarats, però també ens ajuda molt.

Acosteu-vos-hi amb precaució,

que és foc de drac de debò.

I si en voleu saber més

pregunteu-ho als bombers.

foc

Inventa, fantasia…
Saps perquè els conills tenen les orelles llargues? Saps perquè quan plou es fan bassals?

Saps perquè les baldufes són rodones?

Ja saps… Abans, fa molts i molts anys no era pas així. ¬Doncs com era? I què va passar?¬ Ah, ah…

 

Diari de Fantàstida 14.02.2013

cor llibre

Avui iniciem la sessió parlant de St. Valentí . El nostre narrador ens explica que per els espanyols aquest Sant és el patró dels enamorats però en canvi, per els catalans… és el patró de les mentides! Quina sorpresa!

Així doncs, provem a veure qui la diu més grossa :

El Cavaller del llop de tres caps ens assegura que és un noi pacífic i que

no es baralla mai…

 

El Cavaller del drac bicèfal diu que és un noi molt tranquil,

 que no es mou mai de la cadira…

 

La Dama del llamp ens jura

que li encanta la sopa de peix…

 

El Cavaller de l’àliga bicèfala  diu que la seva habitació

 està súper endreçada,  sempre…!

 

I, el Cavaller del drac cua de fletxa ens vol convèncer que

sempre està llegint i fent els deures… no juga mai a la play, ni mira la televisió.


Després d’aquest divertit inici de la tertúlia, els membres del club expressen les seves ganes de continuar la elaboració del nou  mapa de fantàstida  deixant fluir la  imaginació en la creació d’un món imaginari. Els nous mons fantàstics d’avui són:

 

“El món dels guerrers mítics”

“L’ infra-món”

“La Galaxia infernal”, i

“El món de l’inrevés”

 

Mentre els membres del club dibuixen, el nostre narrador ens ha fet agafar esgarrifances amb el relat que ens ha explicat. Una llegenda Irlandesa, estreta del llibre Cuentos populares irlandeses”, edició a càrreg de José Manuel de Prada que porta per títol “Sheela-na-Skean” de Lady Wilde.

Al Comtat de Cork, a prop de Fermoy, on hi ha una vella granja en ruïnes amb molta mala fama i que ningú s’atreviria a reconstruir o habitar…

Fa molts anys hi vivia sol  un vell molt ric: no es podia adormir si no tenia un sac de monedes d’or per coixí. El vell va ser cruelment assassinat i les sospites van recaure sobre la seva criada, la  Sheela-na- Skean, coneguda  pel seu mal caràcter i el seu aspecte sinistre, la qual finalment va ser acusada i condemnada a morir a la forca sense que aparegués l’ apreciat tresor.

Aquell or tacat de sang va moure el fill i després els nets del ric granger, però entre les runes del vell castell vetllava el fantasma de Shela la del ganivet…

 Potser no va ser ella qui va matar al vell?

 O, es que, encara defensa el tresor?

 cupido fletxa

Dames i cavallers, ara us toca a vosaltres: podeu desvetllar el misteri?

Diari Fantàstida 17.01.2013

Avui  la tertúlia  ha començat posant el Món a l’inrevés . Els membres del club, molt animats han fet tot un seguit de propostes :

-Les pilotes juguen amb els homes,

-Les balenes van pel carrer i les formigues trepitgen les balenes,

-Els homes estan quiets i les pedres caminen,

-Les màquines juguen amb els nens i…

-…ELS LLIBRES ENS LLEGEIXEN A NOSALTRES! 

I a la Terra de Xauxa què passa?

El nostre narrador ens ha parlat d’aquesta terra meravellosa on tot el què passa es bo i divertit…

“La terra de Xauxa”

     Antoni Bori  i Fontestà, (1862-1912: Lo trobador català, 1892)

Xauxa és el país més gran

i bonic per excel·lència;

allà es neda en l’opulència

 i de pobres no n’hi ha.

 

Allà no mana ningú

 i tothom  creu i va recte,

perquè s’acata i respecta

el pensar de cada u.

 

Així tots viuen tranquils

en la més dolça harmonia,

sense crims, ni policies,

ni plets, ni guerres civils…

 I així, continuen la resta d’un total de  14 estrofes que formen aquesta cançó que ha deixat encisats als  nostres membres fantàstics.

Què podria passar a la vostra terra de Xauxa?

Els nostres cavallers i dames de Fantàstida ens han dit això:

Només hauríem  d’anar a l’escola per recollir  les notes i tot serien excel·lents!

– El menjar apareixeria  de cop i volta, només picant una mica de mans, sense gaire esforç…

-Els volcans expulsarien  gelats de diferents sabors.

– Quan caiguessin les fulles dels arbres es convertirien en diners..

xauxa

Us agradaria viure en un país com aquest?