Diari de Fantàstida octubre 2015

Molta assistència  a l’inici de la temporada  del club de lectura Fantàstida . A la  primera reunió, per escalfar motors, hem  realitzat un recorregut pels móns que han estat protagonistes a les temporades anteriors. Han aparegut, Fades, Dones d’aigua, Unicorns, Guerrers mítics, les Sirenes, les Quimeres i fins i tot els Homes llop.

La finalitat és la preparació del nou viatge dels guardians de somnis cap a noves destinacions. Hi hagut també moltes  recomanacions de les lectures fetes a l’estiu que han obert les portes al desig per llegir d’ uns tertulians als altres, això s’encomana sabeu? La primera aturada del viatge l’hem realitzat a la  “bellissima”  Itàlia per visitar  un dels autors més reconeguts com és en Giani Rodari i les seves obres. Hem parlat del menjar italià i d’en “Pinocchio” de Carlo Codolli. Fantastida_29_octubre_15 007 Fantastida_29_octubre_15 003 L’octubre ha finalitzat amb l’habitual sessió dedicada a parlar de la mort amb motiu de la celebració de la festivitat de “Tots Sants”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El relat Irlandès d’en Lemos Ruri i una llegenda catalana ambientada a Oristà han estat les protagonistes d’una sessió dedicada al retrobament amb les ànimes perdudes en altres móns. Quin retrobament tot plegat! No us sembla?

Anuncis

Diari de Fantàstida Juny 2015

A mida que hem anat  llegint “El llibre de Morfeu” els guardians de somnis  han anat definint la seva preferència per algun dels personatges, això ha fet que a la lectura del llibre que s’ha anat realitzant a la tertúlia hagin volgut interpretar el tros de narració que corresponia al seu protagonista preferit.

També hem realitzat una sèrie de prospeccions sobre la lectura d’alguns capítols per entendre bé algunes situacions confuses quan els personatges es troben en el món real o en el oníric, perquè en el mon real els hi passen coses que en l’oníric no i viceversa.

Com a resultat els tertulians s’han començat  a plantejar moltes preguntes al voltant de tot el procés de creació d’unes novel·les tan fantàstiques, amb la sort de que han pogut obtenir respostes a les seves inquietuds amb la trobada amb els autors de la saga Ricard Ruiz i l’Àlex Exojo.

Un final de temporada de somni amb una tertúlia de luxe i una guia de lectura “Fantàstida”.

 

Algunes de les preguntes…

Com se us va acudir la idea del contingut del llibre?

Heu tingut molt d’èxit amb la sèrie?

Us agradat escriure’l?

Quants anys teniu?

Teniu parella i fills?

De què treballeu?

Vosaltres encara somieu com nosaltres?

Les característiques del personatges les heu tret d’ algú conegut o com si, no?

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tornarem a l’octubre.

Un bon estiu a tothom!

Diari de Fantàstida desembre 2014

Durant el mes de desembre els joves lectors de Fantàstida han participat en la preparació de la gran festa en la que seran nomenats  “Guardians de Somnis” oficialment.

Davant del gat oníric i del Llibre de Morfeu decorat amb unes ales que el magnifiquen com a tal. Un per un, amb la seva fulla d’ adamsomnia a la mà com a prova de que han estat escollits i a la llum d’una llàntia màgica per descobrir el seu nom oníric amagat a l’interior, han promès  protegir el mon dels somnis.

Noms dels guardians:

FLASADA, BADALL, RATPENAT, COIXÍ, RONQUETS, SOMIATRUITES, ARRAULIT, MARMOTA, LIRÓ, BABALLA, CLAPAT, FOSCOR, ESTEL, PESAFIGUES, TRENCAT, MANDRA, EDREDÓ, ZOMBINERA, SERENA, PARPELLES, PALMATÒRIA i UDOL.

 

Enhorabona a tots!

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Diari de Fantàstida 9 d’octubre 2014

Primera trobada de la temporada del club de lectura juvenil. En Josep Partegàs ha iniciat les reunions amb un quòrum de nens molt nou i engrescat. Les aventures d’aquesta temporada aniran al voltant d’un mon que encara no ha estat explorat pels membres club…El mon dels somnis!

El punt de partida de l’expedició es realitzarà amb la lectura  de  “El llibre de Morfeu” , primera entrega de la saga dels Guardians de somnis dels autors Ricard Ruiz i Alex Hinojo amb il.lustracions de Pedro Rodriguez.  El propòsit es compartir tots alhora el misteri del que succeeix quan estem més enllà de la realitat, dormint o adormits?Inici fantàstida octubre 14 002Avui, un cop ens hem presentat, per anar escalfant motors hem recitat uns versos de tardor:

Al pot petit hi ha la bona confitura.

Si a l’octubre plou el rovelló es mou.

Octubre tronat hivern nevat.

Qui canta al seu mal espanta.

Si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit.

Després hem escoltat la lectura del capítol   “Z” de “El llibre de Morfeu” i la primera part del capítol “ZZ” que ens ha deixat ben intrigats, sabeu que  als somnis realment ens passen moltes coses esgarrifoses?

Per finalitzar, el nostre narrador ens ha explicat la primera part de la llegenda d’un forner que se’n va anar a buscar herbes amb el seu ase i pel camí va trobar un matoll de romaní, el va començar a estirar  i va començar a sentir una veu que deia: – Si m’estires així sortiré jo i tot!

El forner intrigat  no va deixar d’estirar fins que va resultar que el matoll era el cabell d’un gegant que anava vestit com un màgic i va amenaçar de mort al forner per haver-li estirat els cabells  però que el  perdonaria si li entregava el seu fill…

 esbos Orn_Gegant del PasEntregarà el bon forner el seu fill al gegant?

I si ho fa, que li passarà?

Ho esbrinarem la setmana vinent!

Bones lectures!

Diari de fantàstida 26.03.2014

El dia de la celebració del tercer aniversari de la biblioteca de Sta. Eulàlia de Ronçana va tenir  com amfitrions als membres del club de Fantàstida.

Després de tot el més assajant, el treball del grup i del seu conductor va lluir d’ allò més en una festa molt propera i familiar.


assaig 13.03 012
assaig 13.03 011 assaig 13.03 010 assaig 13.03 007 assaig 13.03 013 assaig 13.03 006

La lectura dels contes inventats es va realitzar  dins d’un divertit argument teatral inventat per en Josep Partegàs que porta per títol ” El bibliotecari i el fantasma”.

A més a més el grup ha donat la benvinguda al públic cantant la cançó d’ en Jaume Sisa acompanyats a la guitarra per un ex-membre del club.

I, els dos contes que faltaven:

L’ ANIOL EL DESPISTAT

Vet aquí que fa molts anys hi havia un nen que estimava molt els seus companys de classe i per això tenia molts amics.

Però l’Aniol -perquè es deia Aniol- moltes vegades es descuidava els llibres d’escola a casa. Quin despistat! Només esperava l’hora de pati per jugar amb els seus amics, però també li agradava molt llegir; ell volia arribar a ser bibliotecari.

L’Aniol va viatjar, va aprendre moltes coses i es va fer gran. Quan va tornar al poble va trobar els seus amics; com que quan eren petits s’estimaven molt, van estar molt contents i van mirar d’ajudar-lo.

L’Ajuntament havia fet una biblioteca nova i estaven buscant un bibliotecari.

Els amics van ajudar l’Aniol a presentar-se per ser bibliotecari i a estudiar per fer la prova.

El resultat va ser que el van escollir a ell. L’Aniol, quan ho va saber, va estar tan content que es va posar a saltar com un boig.

Aquella biblioteca va ser molt famosa i hi anaven molts nens i nenes i gent de totes les edats perquè era molt bonica i l’Aniol va ser un bibliotecari feliç la resta de la seva vida.baixa (1)

“fi”

“AI, QUE FAIG TARD !”

En un poble molt lluny d’ aquí hi havia una noia molt maca que es deia Laura. La Laura moltes vegades arribava tard i les altres nenes la deixaven de banda i ningú volia jugar amb ella. La Laura era molt bona nena, però és clar, com que no tenia amigues, ningú no ho sabia.

En un poble molt lluny d’aquí hi havia una noia molt maca que es deia Laura. La Laura moltes vegades arribava tard i les altres nenes la deixaven de banda i ningú volia jugar amb ella. La Laura era molt bona nena, però és clar, com que no tenia amigues, ningú no ho sabia.

Una tarda estava jugant a parxís amb la seva mare i va pensar que li agradaria arribar sempre d’hora, sense cap retard; d’aquesta manera les coses li anirien molt més bé.

Aquell mateix vespre ja va anar a dormir més d’hora i es va posar el despertador amb una alarma. Cada dia ho va fer igual, i li va anar molt bé. Però un dia es van acabar les piles i el despertador no va sonar.

Quan es va despertar va veure que només faltava un quart d’hora per les nou i es va llevar desesperada. Es va posar les sabates d’una revolada i la jaqueta a sobre el pijama. Amb les presses portava la jaqueta del revés, però no es va aturar pas a girar-la, se’n va anar corrents cap a l’escola.

Va arribar just a l’hora. Va entrar a la classe amb la jaqueta posada i ningú no es va adonar que anava en pijama.

CONILL

“fi”

Diari de Fantàstida 06.03.2014

El més de març comença molt atrefegat, els membres de fantàstida preparen la posada en escena dels contes que s’han inventat.

Per començar ha calgut un fil conductor que enllaçi els seus relats com a les històries de les mil i una nits. Els contes els llegiran a la festa del tercer aniversari de la biblioteca que es cel.lebrara el 26 d’aquest mes de març.

Finalment el nostre narrador ha preparat una divertida trama ambientada en una biblioteca que fara de lligam dels cinc contes.

I per no perdre el fil, avui ens ha explicat el conte d’  “Ali Baba i els 40 lladres”.

Avui dos contes més:

“EL GOS FAMÓS”

Vet aquí que una vegada hi havia un gosset mansoi que es deia Bus; era molt manyac i juganer, li agradava córrer i també dormir amb el seu elefant de peluix.

El Bus estava molt content quan anava al parc, perquè allà hi trobava la Paula, una nena molt eixerida que l’estimava molt; sempre li feia moixaines i petons.

El que més li agradava era córrer amb la Paula: El Bus corre i la Paula el persegueix. Quin joc més divertit!

Un dia, a una dona que sortia de comprar li va caure el portamonedes i se li va obrir. En Bus va veure els diners i li van agradar molt; els volia agafar, però aquella dona ja els havia recollit. Des d’aquell dia a en Bus li agradaven els diners i volia tenir-ne molts.

Un dia d’estiu la Paula i en Bus van anar a la platja i en Bus va ensumar i va sentir olor de diners…

En Bus es va llençar al mar i la Paula el va seguir. A sota l’aigua hi havia un vaixell enfonsat, s’hi van acostar i van veure un tauró, un pop i una anguila que havien envaït el vaixell. Però a en Bus i a la Paula ja no els quedava aire i havien de respirar.

Van pujar, i la Paula va anar a buscar un arpó. Es van enfonsar un altre cop i van anar cap al vaixell.

La Paula va matar el tauró, però el pop era tan, però tan, gran que no el podia matar amb

un arpó, i l’anguila tampoc, perquè quan l’hi clavés li passaria una descàrrega elèctrica. Van tornar altre cop cap a dalt, la Paula va anar a buscar una pistola submarina, es van capbussar altra vegada i va poder matar l’anguila, però per al pop no li servia. Va haver de tornar a sortir i va agafar un ganivet gros com una espasa.

Es van tornar a submergir i li va clavar l’espasa al pop. Mentre la Paula matava tots els animals submarins, el Bus ja havia trobat un cofre del tresor.

Entre tots dos el van treure i a dins hi van trobar 999.999€ (Només en faltava un que l’havia agafat jo!).

Des d’aquell dia el Bus va poder viure com ell volia, en una caseta nova de color blanc i blau plena de coixins i mantes de colors. Sempre portava un gorra de ratlles blanques i blaves i un collar de diamants perquè era un gos ric i famós.

gos famos

“fi”

“A LA CUINA”

Una vegada fa molt de temps hi havia un noi que es deia Joan, i que es portava molt bé amb els seus amics.

Moltes vegades anava a casa dels seus amics a estudiar i jugar a escacs, que li agradava molt, però el que volia de veritat era casar-se i tenir una dona.

Quan ja era més gran va trobar un a noia que li agradava molt, van ser amics i més amics…

Un dia la noia (que no sabem com es deia) va convidar en Joan a sopar. Li va fer un arròs a la cassola per llepar-se’n els dits, perquè era molt bona cuinera.

Ho van celebrar i el vi els va pujar al cap. En Joan no podia pas tornar a casa seva.

Al final en Joan es va casar amb la cuinera, van posar un restaurant que es deia “Alfil, Dama i Rei” i van ser molt famosos.a la cuina

 

“fi”

Diari de Fantàstida 23.05.2013

 Després del bonic relat de la sessió anterior  els membres de Fantàstida avui han començat parlant de llibres de l’autora Mercé Canela i també hem parlat de la seva vida. Ens hem assabentat que va viure i treballar vuit anys a brussel.les i ara és directora de la revista Cavall Fort.

Hem buscat els llibres de l’autora que tenim a la biblioteca i els hem comentat un per un en total cinc:

“Per un plat de macarrons”

“La butxaca prodigiosa”

 “La casa de les acàcies”

“Una pintura als llençols”

 Després el nostre narrador ens ha fet una proposta molt interessant, la creació de la nostra pròpia “QUIMERA” i traslladar-la de forma il.lustrada al mapa del món de Fantàstida. I aquest ha estat el resultat :

fantàstida 23.05.13 015

                                                                                                                                                                                                                                                                                                               1 El Curri

             Aquest estrany i gros animal té el cap de rinoceront i el cos de cuc, però d’un cuc gegant, enorme.

             Tothom que el veu s’espanta per la banya que té a sobre el morro i també per la mida; a més fa uns moviments estranys perquè li agrada molt fer taekwondo, però tot i això és un animal molt amable.

             L’única cosa que el fa enfadar és veure un cuc (un cuc -cuc) o un rinoceront (un rinoceront – rinoceront). Si n’hi ha molts o estan molt a prop, s’espanta i llavors fa un bram i corre com un boig.

 Laia Lara

2 El Llóguila

             Aquesta fera terrible té el cos igual que un llop normal, però a més té unes ales gegants que són com d’àliga. Té un poder prodigiós i li encanta fer-lo servir: pot fer que el seu cos se li faci de foc.

             És extremadament ferotge, vola molt alt i ataca molt de pressa. Per tot això no és estrany tenir-li por. Només el pot dominar aquell que no el vulgui fer servir per accions dolentes.

Octavi

3 El Porcauró

             Aquest animal tan estrany té el cap de tauró i el cos també, però al capdavall té una cua de porc. Està cobert amb molt pel de color verd.

Xavi Serrano Valls

 

4 El Granpard

             És una bèstia misteriosa amb el cap i la cua de guepard, però el seu cos i les quatre potes són de granota -d’una granota ben grossa- i, és clar, fa uns salts…!

             Els elefants li tenen molta por perquè salta molt i mossega molt fort, però en canvi és amic de les persones. No hem de tenir por dels granpards perquè només mengen cucs de terra.

Aniol Brustenga

5 Els Sardolins

             Són petits animalons amb cos de sardina, tot cobert d’escates lluentes, però no tenen cua de peix sinó una cua fina de ratolí. Encara que tingui cap de sardina, té unes orelletes rodones a prop de les ganyes, a més a sota el ventre li surten quatre potetes amb dits de ratolí.

             Hi ha pescadors que miren de pescar-ne posant a l’ham un esquer de formatge. Als vespres surten del mar per recollir les engrunes que han deixat les famílies que berenen a la platja o a sobre les pedres; aquest és el moment que aprofiten els gats per caçar algun sardolí, que els agraden molt.

             Algunes noies tot passejant per la platja xisclen espantades perquè han vist un sardolí, però ho fan per què algú es fixi en elles, perquè tots sabem que els sardolins, pobrissons, no fan gens de por.

Avui, al relat ens ha fet viatjar fins a la Índia. Acompanyats d’un jove príncep que  viatja pel món i amb les seves bones accions aconsegueix conquerir un tresor inesperat…

princesa índia