Diari de Fantàstida 14.03.13

A la sessió d’avui les dames i cavallers de Fantàstida han estat protagonistes dels capítols segon i tercer de “La  meravellosa medicina d’en Jordi”. A més a més, amb espectadors de luxe , futurs narradors i possibles conductors d’un nou club de lectura per una altra biblioteca que han vingut com observadors a la tertúlia.

Això els ha fet sentir importants i s’han lluit d’allò més al fer  lectura en veu alta, totalment improvisada i molt ben executada.

Dfantàstida 07.03.13 021esprés de la interpretació han el.laborat  la  seva pròpia medicina…Qui posarà més ingredients? Qui serà capaç d’extenuar aquesta àvia tan perversa?

Per acabar amb aquest sessió tan lluïda, un relat de sang i fetge. S’espantaran els nostres convidats?

Avui una rondalla irlandesa.

Hi havia una vegada un noi molt presumit i cregut . En John, que així es deia, un dia va desafiar a les noies que sempre l’envoltaven a què es casaria am la que li portés un bastó que s’havia descuidat al cementiri. Una de les noies, la Keith, va acceptar el repte i se’n va anar al cementiri a buscar el bastó perdut. Però, un cop allà la pobra noia es va veure implicada  en una revenja que arribava des del món dels morts envers la  familia del presumit John, el qual va ser assassinat juntament amb els seus  dos germans. Però la sagacitat de la noia va fer que la sang vessada per tal de dur  a terme aquesta revenja tornés al cos dels tres joves…

Com s’ho va fer la Keith per evitar el desastre?

Va aconseguir casar-se amb un dels nois?cementiri-gran

Anuncis

Diari de Fantàstida 13.12.2012

Comencem el desembre després d’un llarg pont parlant del “Hobbit”. El Cavaller del Drac de Tres Caps ens ha portat una edició molt antiga del llibre que hi ha a casa seva.

Després de satisfer la curiositat d’aquest llibre antic parlem de les diferencies que hi ha entre hobbits, nans i elfs, aquests enigmàtics  personatges que s’assemblen però que en realitat són ben diferents.
Els nans per exemple són tots molt barbuts i s’agafen la barba amb el cinturó; els hobbits són parents de les fades i amants de les aventures.                                                                                                                                                                                                                                                                                        Parlem de personatges, vosaltres teniu algun personatge inventat?
El Cavaller de l’Àliga bicèfala ens parla del seu un personatge inventat i aprofita per introduir el tema d’avui:

“històries de sang i fetge”  

Ah! Gerard Gerardet que et vas voler menjar el fetge d’un mort i  se’t va girar la sort….

Però el relat que ha estat ben esgarrifós ens l’explica’t el nostre narrador.Castell de Caldes de Malavella

“La Baronessa del Castell de Caldes de Malavella”.

En aquest castell vivia una baronessa molt cruel que s’enriquia a costa del poble, no estava casada i no va tenir cap fill. Només volia manar i no morir-se mai. Per tal d’aconseguir aquest objectiu va pactar amb el gran banyut que es menjaria el cor d’un nen menor d’onze anys, dos cops l’any. Però qui seria el seu botxí? Doncs, al seu servei hi tenia un xicot que es deia Maurici al qual feia convertir en un  llop amb un beuratge amagat dins la copa de vi. Durant molts anys en Maurici va portar el cor d’un nen a la baronessa sense adonar-se, fins que un dia no va beure el vi…

Mentrestant, al poble la gent que tenia molta por de perdre els seus fills van idear un pla per tal que els nens que desapareguessin fossin els d’ un altre poble. Així que, un home vestit de pallasso s’encarregava d’embadocar els nens d’altres pobles i deixar-los abandonats al bosc.

Fins que tot plegat una nit, al bosc, tot es va capgirar i va ser el mateix Maurici qui amb el malefici va acabar…

Què és el que fa més terror?

 Menjar-se el cor d’un nen…

Ser en Maurici

        Ser un pallasso que abandona nens al bosc…

I vosaltres que en penseu?

I sabeu perquè el poble es diu Caldes de Malavella?

Diari de Fantàstida 25.10.12

La cita d’avui ha estat amb la mort. Com que s’acosta el dia de Tots Sants i la setmana vinent no tindrem sessió de “Fantastida”, hem preparat una sessió per parlar d’aquest personatge que forma part de la vida.

Ha estat una tertúlia a la llum d’unes espelmes i amb una gran dalla que ocupava el centre de la reunió per parlar  d ‘un tema tant transcendental.

Per començar hem situat la mort al nostre mapa de  Fantàstida, en aquella línia que limita el nostre mon fantàstic i on es barregen a vegades, fantasia i realitat. Després comencem a resoldre  preguntes…

Tots ens hem de morir, la mort forma part de la vida…. és com la llegenda de la Balanguera… D’un núvol anem estirant el fil que representa el que ja hem viscut fins que es trenca i ens morim.

Per què morim? . Al voltant d’ aquesta pregunta  del llibre  Què és la vida? de l’autor  Brenifier, Oscar. Hem fet unes quantes reflexions.

Que hi ha després de la mort? 

Una de les dames, que encara no ha estat nomenada, ha respost clarament  dient que :

No ho sabem , ningú ha tornat per explicar-ho.

Morim per anar al Paradís?  

I la  Dama de l’àliga de la cua esmussada ens ha dit:

– I sinó hi ha Paradís?

Realment, han d’anar els morts algun lloc?

La mort és una realitat misteriosa…

El relat . ” El metge carboner”. (1a part)

El nostre narrador avui ens ha endinsat en el relat d’un pobre carboner que es passava el dia a dalt de la muntanya carregant sacs de carbó per tal que no hi faltés l’escalfor a les cases durant el llarg període de l’hivern.

Un dia al tornar a casa la seva dona , després de fer-lo rentar i arreglar-se, li anuncia que tindran un fill. El carboner davant del que considera un  injust  futur  per el seu fill decideix buscar-li un padrí que li pugui oferir una vida millor que la que te ell, però sobretot ha de ser just.

Així doncs, el carboner a dalt de la muntanya es va entrevistar amb Sant Pere, amb Deu i amb el Dimoni però cap d’ells reunia les condicions necessàries per tal d’oferir un futur que fos prou just per el seu fill. Fins que un dia va aparèixer la Mort…

Perquè li va semblar al carboner que la mort era  prou justa?

Dames, cavallers….esperem les vostres respostes i si us ve de gust expliqueu vosaltres com acaba la història del metge carboner….