Diari de Fantàstida 27.02.2014

Durant aquest mes de febrer els membres de fantàstida han viatjat a traves dels “Contes de les mil i una nits”.

El relat  de la princesa Sherezade ens ha commogut per com la noia es va aconseguir lliurar-se de la comdemna del Rei que s’adormia cada dia escoltant els seus relats i així que com que no acabava d’escoltar el relat de la princesa, no podia decretar la seva execució.

El format dels contes de les mil i una nits ha agradat molt als nens i els servirà per dornar forma al conjunt dels  contes que estan preparant.

A cadascuna de les sessions s’han anat treballant  les diferentes parts dels seus  relats. La il.lusió, que és alló que volem a més a més del que ja tenim ha estat el punt de partida. Després han creat els seus personatges, per continuar han  decidit treballar un final i per últim desenvolupar la trama.

El resultat ha quedat plasmat en  sis contes:

“LA CASA DEL TERROR” per la dama de l’Àliga

 En un país llunyà hi vivia en Sergi, un nen que semblava una mica antipàtic, però en el fons era un bon nen amb molta imaginació.

Moltes vegades convidava els seus amics a passar una estoneta a casa seva, però encara volia fer una cosa millor: volia fer una festa de pijames i que es quedessin tots a dormir.

Primer va haver de convèncer la seva mare per fer la festa de pijames.

Van arribar tots els seus amics i al cap d’una estona, en un moment inesperat, un dels seus amics volia encendre un llum i per comptes d’això es van apagar tots els llums de la casa.

En aquell moment que tots estaven espantats, algú va trucar fort a la porta!

Després de l’esglai van començar a dir que havia estat en Sergi que els volia fer una broma, però en Sergi sabia que no havia estat ell. Ho va dir al seu pare, i el seu pare va anar a veure si hi havia alguna persona per fora, però no hi havia ningú.

En Sergi entrava en una habitació per anar a buscar una llanterna i llavors va aparèixer… un fantasma horrible!

Només l’havia vist en Sergi, però amb el crit que va fer van venir tots els seus amics. Ell els ho va explicar, però els seus amics no s’ho van creure, es van enfadar i se’n van anar cadascú a casa seva.

En Sergi es va quedar sol i ben espantat pel que havia passat aquella nit a casa seva.casa terror“fi”

“EL LLEÓ CAÇADOR”

Vet aquí que una vegada en una selva hi vivia un lleó molt valent i alegre. Li agradava jugar amb els altres lleons i era el més fort i el més ferotge.

Un dia ajudava un altre lleó (més vell) a caçar un nyu, i va pensar que a ell li hauria agradat molt més caçar una zebra ell tot sol, encara que fos més difícil. Va decidir que ho havia d’intentar.

Es va entrenar de valent durant una setmana o dues, però mentrestant va arribar l’hivern i totes les zebres van marxar cap a la sabana. Només es va quedar una zebra molt grossa que feia molt de mal als lleons que s’hi acostaven.

El lleó caçador va decidir desafiar-la. Va ser una baralla molt forta que va durar gairebé dos dies, i al final va guanyar.

Com que havia estat tan fort i valent, el van escollir com a rei de la selva, i va ser molt feliç.

lleo caçador“fi”

Anuncis

Diari Fantàstida 17.01.2013

Avui  la tertúlia  ha començat posant el Món a l’inrevés . Els membres del club, molt animats han fet tot un seguit de propostes :

-Les pilotes juguen amb els homes,

-Les balenes van pel carrer i les formigues trepitgen les balenes,

-Els homes estan quiets i les pedres caminen,

-Les màquines juguen amb els nens i…

-…ELS LLIBRES ENS LLEGEIXEN A NOSALTRES! 

I a la Terra de Xauxa què passa?

El nostre narrador ens ha parlat d’aquesta terra meravellosa on tot el què passa es bo i divertit…

“La terra de Xauxa”

     Antoni Bori  i Fontestà, (1862-1912: Lo trobador català, 1892)

Xauxa és el país més gran

i bonic per excel·lència;

allà es neda en l’opulència

 i de pobres no n’hi ha.

 

Allà no mana ningú

 i tothom  creu i va recte,

perquè s’acata i respecta

el pensar de cada u.

 

Així tots viuen tranquils

en la més dolça harmonia,

sense crims, ni policies,

ni plets, ni guerres civils…

 I així, continuen la resta d’un total de  14 estrofes que formen aquesta cançó que ha deixat encisats als  nostres membres fantàstics.

Què podria passar a la vostra terra de Xauxa?

Els nostres cavallers i dames de Fantàstida ens han dit això:

Només hauríem  d’anar a l’escola per recollir  les notes i tot serien excel·lents!

– El menjar apareixeria  de cop i volta, només picant una mica de mans, sense gaire esforç…

-Els volcans expulsarien  gelats de diferents sabors.

– Quan caiguessin les fulles dels arbres es convertirien en diners..

xauxa

Us agradaria viure en un país com aquest?

Diari de Fantàstida 10.01.2013

Diari Fantàstida 10.01.2013

Els membres del club de Fantàstida tornen de vacances de Nadal carregats d’energies i amb molta feina feta.

La Dama de Cupido ens explica que s’ho ha passat molt bé llegint una de  les aventures de la  Junie  B. Jones i el monstre a sota el llit “, text de Barbara Park i les il·lustracions de Denise Brunkus.

La Dama del Drac de la cua esmussada també ha aprofitat per llegir molt  aquestes vacances i ens parla de la història d’un nen que sempre està malat i de com el seu avi el porta a veure el món i li fa canviar la seva actitud davant la vida.

Sembla una lectura interessant, es tracta d’  En Maurici serrell suat de l’autora Maite Carranza , il·lustrat per Gemma Sales. I també ha llegit una altra  aventura de la “Junie B. Jones ,text de Barbara Park i les il·lustracions de Denise Brunkus. aquesta noia te molt èxit! Serà perquè tothom li pren el pèl?

I parlant de prendre el pèl.. parlem dels Sants Innocents?

Aquests dies  els membres del club també han estat enfeinats preparant les llufes, posant coixins que fan sorolls sospitosos als germans petits, dient que s’acaba el món…Tot i que això darrer per sort no ha acabat passant.

El que sí ens ha assegurat avui el nostre narrador és que les persones que de tota la vida han estat més mentideres són els pastors… Perquè quan de  terres llunyanes arribaven històries d’altres mons, els pastors feien la seva versió. Els elefants es barallaven amb els dracs… existien els “peus grossos” i “l’anfisbena” una serp amb doble cap molt esmunyedissa.

anfisbena johannes faber

També es van inventar “l’ Unicorn” un animal molt salvatge que travessava als caçadors amb la seva banya, però com que tenia un cor tendre i li agradaven les noies bones i maques, els caçadors els atreien portant-los noies i quan ajupien el cap per saludar- les, llavors els mataven…i

“Qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure”

                                             “De terres llunyanes grosses mentides”

Així doncs, per finalitzar la tertúlia d’avui deixem el nostre món de Fantàstida obert a històries de terres llunyanes parlant de les aventures de Gulliver : viatge a Lil·liput / Jonathan Swift .

Gulliver se salva miraculosament d’un naufragi i, cansat, s’adorm profundament tan bon punt arriba a la costa d’una terra desconeguda. Quan es desperta…

Dames, cavallers ens anem a Lil.liput a veure que hi trobem?