Després del bonic relat de la sessió anterior els membres de Fantàstida avui han començat parlant de llibres de l’autora Mercé Canela i també hem parlat de la seva vida. Ens hem assabentat que va viure i treballar vuit anys a brussel.les i ara és directora de la revista Cavall Fort.
Hem buscat els llibres de l’autora que tenim a la biblioteca i els hem comentat un per un en total cinc:
Després el nostre narrador ens ha fet una proposta molt interessant, la creació de la nostra pròpia “QUIMERA” i traslladar-la de forma il.lustrada al mapa del món de Fantàstida. I aquest ha estat el resultat :
1 El Curri
Aquest estrany i gros animal té el cap de rinoceront i el cos de cuc, però d’un cuc gegant, enorme.
Tothom que el veu s’espanta per la banya que té a sobre el morro i també per la mida; a més fa uns moviments estranys perquè li agrada molt fer taekwondo, però tot i això és un animal molt amable.
L’única cosa que el fa enfadar és veure un cuc (un cuc -cuc) o un rinoceront (un rinoceront – rinoceront). Si n’hi ha molts o estan molt a prop, s’espanta i llavors fa un bram i corre com un boig.
Laia Lara
2 El Llóguila
Aquesta fera terrible té el cos igual que un llop normal, però a més té unes ales gegants que són com d’àliga. Té un poder prodigiós i li encanta fer-lo servir: pot fer que el seu cos se li faci de foc.
És extremadament ferotge, vola molt alt i ataca molt de pressa. Per tot això no és estrany tenir-li por. Només el pot dominar aquell que no el vulgui fer servir per accions dolentes.
Octavi
3 El Porcauró
Aquest animal tan estrany té el cap de tauró i el cos també, però al capdavall té una cua de porc. Està cobert amb molt pel de color verd.
Xavi Serrano Valls
4 El Granpard
És una bèstia misteriosa amb el cap i la cua de guepard, però el seu cos i les quatre potes són de granota -d’una granota ben grossa- i, és clar, fa uns salts…!
Els elefants li tenen molta por perquè salta molt i mossega molt fort, però en canvi és amic de les persones. No hem de tenir por dels granpards perquè només mengen cucs de terra.
Aniol Brustenga
5 Els Sardolins
Són petits animalons amb cos de sardina, tot cobert d’escates lluentes, però no tenen cua de peix sinó una cua fina de ratolí. Encara que tingui cap de sardina, té unes orelletes rodones a prop de les ganyes, a més a sota el ventre li surten quatre potetes amb dits de ratolí.
Hi ha pescadors que miren de pescar-ne posant a l’ham un esquer de formatge. Als vespres surten del mar per recollir les engrunes que han deixat les famílies que berenen a la platja o a sobre les pedres; aquest és el moment que aprofiten els gats per caçar algun sardolí, que els agraden molt.
Algunes noies tot passejant per la platja xisclen espantades perquè han vist un sardolí, però ho fan per què algú es fixi en elles, perquè tots sabem que els sardolins, pobrissons, no fan gens de por.
Avui, al relat ens ha fet viatjar fins a la Índia. Acompanyats d’un jove príncep que viatja pel món i amb les seves bones accions aconsegueix conquerir un tresor inesperat…
El Club de Fantàstida 